La crisi migratòria de Ceuta del 30 i 31 de juliol va tenir un segon escenari al mar. Almenys una fragata i diverses patrulleres de la Marina Reial del Marroc van entrar repetidament en aigües sota sobirania espanyola, sense demanar autorització, coincidint amb l'arribada massiva de migrants a la ciutat autònoma. Les incursions es van prolongar durant els primers dies d'agost i van desencadenar una resposta de l'Armada espanyola, que va desplegar diversos vaixells militars per reforçar la vigilància. La tensió va arribar fins al punt que una patrullera espanyola i una de marroquina van estar a punt de col·lidir durant les maniobres.
L'episodi es va produir en una zona marítima especialment delicada per la manca d'una delimitació acordada entre Espanya i el Marroc. Madrid considera que Ceuta disposa d'un mar territorial que pot arribar fins a les 12 milles nàutiques des de la costa, però Rabat no reconeix la sobirania espanyola sobre la ciutat ni sobre les seves aigües. En aquest entorn són relativament habituals els incidents amb embarcacions de la Gendarmeria marroquina que persegueixen llanxes vinculades al narcotràfic. El que resulta excepcional és la presència reiterada de vaixells de guerra marroquins fent maniobres en aquestes aigües, una situació amb pocs precedents.
Què són les fragates i les patrulleres marroquines?
Els vaixells que van protagonitzar les incursions pertanyen a dues categories militars amb funcions diferents. Una fragata és un vaixell de guerra equipat per participar en operacions navals, protegir altres embarcacions militars i actuar davant amenaces procedents del mar, de l'aire o de submarins. Les patrulleres, en canvi, estan orientades principalment a la vigilància marítima, el control del trànsit naval i la supervisió dels espais marítims. Totes dues categories poden formar part d'una marina militar, però tenen capacitats i missions habituals diferents. En el cas de Ceuta, les informacions conegudes no han concretat quina fragata marroquina hi va participar, ni tampoc els models i el nombre exacte de patrulleres implicades.
Per respondre a aquestes maniobres, l'Estat Major de la Defensa espanyol va mobilitzar inicialment el Rayo, un vaixell d'acció marítima de 93,9 metres d'eslora, amb base a Las Palmas de Gran Canaria, especialitzat en missions de vigilància i dissuasió. Va arribar al port de Ceuta el 3 d'agost. Posteriorment, l'Armada va enviar la fragata Santa María, procedent de la base naval de Rota, a Cadis, però una avaria va obligar a substituir-la per la fragata Navarra. El 6 d'agost, tots dos vaixells van coincidir durant unes hores al port de Ceuta per traspassar l'equip d'Infanteria de Marina d'una embarcació a l'altra.
Per què les maniobres van generar tanta tensió?
La legislació marítima internacional reconeix el dret dels vaixells estrangers a efectuar un pas innocent per les aigües territorials d'un altre estat, sempre que la navegació sigui contínua i no comprometi la seva pau o seguretat. Per tant, el simple pas d'un vaixell militar estranger no constitueix necessàriament una vulneració de la sobirania. La diferència en aquest cas és que les unitats marroquines no es van limitar a travessar la zona, sinó que hi van entrar repetidament, van maniobrar i en van tornar a sortir. Els moviments de les dues marines van generar situacions de proximitat perillosa, fins al punt que dues patrulleres dels països veïns van estar a punt de xocar.
Les incursions van cessar després del desplegament dissuasiu de l'Armada espanyola i dels contactes d'alt nivell del Ministeri de Defensa amb les autoritats marroquines. Pedro Sánchez va confirmar el 12 d'octubre que l'episodi havia tingut lloc i va assegurar que s'havia resolt mitjançant la interlocució entre els dos països. Continua sense aclarir-se públicament per què la Marina marroquina va dur a terme aquelles maniobres, ni tampoc si existia cap coordinació amb l'entrada massiva de migrants a Ceuta durant els mateixos dies. Les fonts coneixedores dels incidents no han confirmat aquesta possible connexió entre els moviments militars al mar i la crisi a la frontera terrestre.