El lehendakari Iñigo Urkullu va enviar una carta al president de la Generalitat Carles Puigdemont el divendres 27 d’octubre de 2017, abans de la proclamació d’independència. El Periódico ha tingut accés a aquesta carta i assegura que es va enviar dos dies després d’un acord amb un punt dèbil entre el president català i el lehendakari: no hi havia constància escrita del compromís de Mariano Rajoy de no aplicar el 155 si no es declarava la independència.
El dijous 26 d'octubre de 2017 el president Puigdemont va descartar la convocatòria d'eleccions i va ser quan Urkullu es va decidir a enviar la missiva, segons el rotatiu. El missatge també es va enviar a Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Marta Pascal i el president del PNB, Andoni Ortuzar.
Urkullu proposava introduir al debat al Senat sobre el 155 una esmena en tres parts, sempre que hi hagués un acord previ entre el govern espanyol i el Govern de la Generalitat. La primera part indicava que l’“execució” del 155 se suspendria “si el Parlament, el Govern o el president no declaraven la independència de Catalunya”. El segon punt proposava que els dos executius “atenent la voluntat social majoritària de recerca d’entesa, són instats a iniciar sense demora un procés de diàleg encaminat a la consecució d’un pacte de convivència que posi fi al desacord present”.
I, finalment, la darrera part proposava “la immediata celebració d’unes eleccions autonòmiques, en la mesura que els seus resultats permetran conèixer el sentir majoritari de la societat catalana, així com la seva voluntat entorn del seu futur polític”.
Amb tot, no són els motius legals els que empenyen Urkullu a insistir en la mediació, sinó “la convivència”. El text finalitza amb un prec: “Obrim un moment de distensió”. I prossegueix: “Acordar no és claudicar, és un exercici de responsabilitat compartida".