La Unitat d'Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona ha tramitat 20 denúncies per assetjament, abús o insults —entre altres motius— des de 2014. Del total, 18 han estat interposades per alumnes contra personal docent i investigador o personal d'administració, i només 2 entre estudiants. Les dades les ha confirmat el vicerector de Personal Docent i Investigador de la UPF, Pablo Pareja, en una entrevista a Europa Press, on ha detallat que entre 2014 i 2018 es van presentar 7 denúncies; entre març del 2018 i desembre del 2019, 8; i entre gener de 2020 i finals del 2022, 5 més. "Denúncies entre iguals, entre alumnes, n'hi ha menys perquè s'han de resoldre més fàcilment. En ser entre iguals, les persones tenen més mecanismes per posar fi a la situació. Davant un professor, els alumnes se senten més indefensos i incòmodes", ha detallat.
Denuncies entre estudiants
Una de les denúncies entre alumnes és de l'any 2019, quan dos joves que cursaven el primer curs del grau de dret a la UPF. Van denunciar que se sentien assetjades per un altre alumne, encara que elles el coneixien "únicament" de coincidir en alguna classe, segons la sentència. Sense cap motiu aparent, el 28 de gener d'aquest any van començar a rebre missatges de l'acusat a través de WhatsApp i "sorpreses per rebre aquests missatges", una d'elles li va enviar un missatge dient-li que creia que s'estava confonent de persona.
"Malgrat això, l'acusat, amb una actitud de fustigació i amb la finalitat d'alterar la seva vida quotidiana, va continuar enviant aquests missatges fins a l'11 de febrer de 2019", a més de dirigir-los també missatges a través del correu electrònic de la universitat. Entre els missatges que rebien, el jove els deia que necessitava pensar i començar de nou amb elles i deixar-ho tot enrere; els agraïa el suport; els demanava que estiguessin a prop d'ell; els deia que eren el "millor regal del món" i que les esperaria a la porta de la universitat. "Moltes coses que m'han passat era per arribar a vosaltres, he intentat sortir de l'inframon, però la gent no m'acompanyava, segurament en sabeu més que jo, i encara sort, perquè estic ansiós per formar part de les vostres vides", els deia.
Temor per l'assetjament
Davant d'aquesta situació de "terror i desassossec" que patien les víctimes per la reiteració de la conducta de l'acusat, van decidir enviar-li dos missatges demanant-li que no els escrivís més. Tanmateix, l'home va continuar amb els seus missatges i tractava de mantenir contactes físics amb elles a la universitat, fins i tot els va manifestar la voluntat de mantenir una relació afectiva amb una d'elles i les perseguia pel campus. "A conseqüència de tot l'anterior, les víctimes van veure alterada greument la seva vida privada i universitària, veient-se obligades a buscar sempre la companyia de terceres persones per a evitar trobar-se per la facultat amb l'acusat", afegeix la sentència.
La universitat va tenir coneixement dels fets i va acordar que les víctimes "es quedarien a casa per estudiar, en lloc d'acudir a classe", facilitant-los altres aules de la universitat per fer els exàmens, encara que finalment una de les víctimes va abandonar els estudis.
Condemnat a 10 mesos de presó
La sentència va condemnar l'acusat a 10 mesos de presó per dos delictes d'assetjament amb inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de condemna. A més, li van imposar la prohibició de comunicar-se amb les víctimes i acostar-se a menys de 500 metres d'elles, de les cases, o de qualsevol altre lloc que freqüentin durant quatre anys. A més, acorden la suspensió de l'execució de cadascuna de les dues penes de cinc mesos de presó per un termini de dos anys si no comet cap delicte durant els dos anys següents i si compleix les penes de prohibició d'aproximació i de comunicació imposades.
El paper de la universitat
Pareja ha explicat que, en un inici, les víctimes no va explicar res ni a les famílies ni a la universitat, "suposo que pensaven que passaria, i una setmana abans dels exàmens del tercer trimestre i espantades pel to dels missatges, es van dirigir a la degana", ha explicat. "Vam fer una reunió amb les víctimes i la directora de la Unitat d'Igualtat l'endemà que elles enviessin el correu electrònic explicant els fets. El que van explicar era greu, però a dos dies del període d'exàmens no hi havia temps d'obrir un expedient i emprendre mesures cautelars, per la qual cosa a curt termini vam proposar que fessin l'examen en un altre campus per fer-los estar tranquil·les", i també els van oferir servei psicològic, encara que ho van rebutjar.
Des de la UPF, pocs dies després van obrir un expedient i van aplicar la mesura cautelar que l'acusat no es pogués matricular al curs següent, però les joves van interposar una denúncia als tribunals i en el moment del judici "l'expedient disciplinari va haver de quedar suspès", encara que l'acusat igualment no es va matricular en el següent curs. "Com a institució ens quedem una mica amb una sensació incòmoda, ja que vam fer tot el possible i apliquem tots els protocols possibles, però si n'haguéssim tingut coneixement abans o si expliquéssim millor quins són els drets dels estudiants, potser s'haurien sentit còmodes per explicar-ho abans", ha manifestat Pareja. També ha detallat que no es van personar al judici perquè estaven fent l'expedient disciplinari i hi havia una investigació oberta, i "la universitat no podia personar-se perquè seria prendre part d'una cosa que encara no s'ha resolt".
Amb tot, una de les víctimes, en declaracions a Europa Press, ha afirmat que no es va sentir acompanyada per la universitat perquè segons relata després de comunicar-ho a la UPF els van dir que "no podien tornar al campus". "Les opcions que em van donar va ser fer un traspàs d'expedient i canviar la matrícula a la Universitat de Barcelona (UB). La sensació que em va donar era que jo era el problema i era a mi a qui volien treure's de damunt", ha lamentat.