El Parlament ha aprovat per unanimitat aquest dimecres la convalidació del decret del Govern que desenvolupa la Llei ELA i que estableix noves prestacions destinades a persones amb dependència extrema. La norma regula les ajudes econòmiques per als casos classificats com a grau III+ i incorpora, a més del finançament que preveu la legislació estatal, un complement extraordinari a càrrec de la Generalitat per assegurar que la prestació cobreixi la totalitat del cost del servei. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha destacat que aquest sistema d’ajuts suposa un punt d’inflexió i que representa un “abans i un després”, recordant també que actualment hi ha 74 persones amb aquest grau ja reconegut.

El decret fixa que la prestació màxima establerta per la llei estatal és de 9.859 euros mensuals per beneficiari, dels quals l’Estat assumeix el 50% i la resta correspon a les comunitats autònomes. En el cas de Catalunya, el Govern afegeix un complement addicional que pot arribar fins a 4.929,5 euros mensuals, cosa que permet que l’ajuda total pugui assolir els 14.788,50 euros al mes. Aquesta quantitat, però, pot variar segons les hores d’assistència domiciliària o suport personal que requereixi cada cas dins del programa individual d’atenció. El text també introdueix un règim ampliat de compatibilitat entre prestacions per a les persones amb aquest grau de dependència extrema.

El ple rebutja tramitar-ho com a projecte de llei

Durant el debat parlamentari, amb la presència d’entitats i afectats d’ELA a l’hemicicle, la consellera ha defensat que la mesura representa un avenç rellevant en l’estat del benestar a Catalunya i ha insistit que el sistema actual permet garantir recursos suficients per a l’atenció dels malalts i les seves famílies. També ha subratllat la importància del complement autonòmic per evitar que la situació econòmica sigui un impediment per accedir a les ajudes, així com la necessitat d’agilitzar els procediments administratius. El Govern s’ha fixat un termini màxim de tres mesos per resoldre les sol·licituds.

Segons les dades exposades per la consellera, unes 120 persones han demanat el reconeixement del grau III+, de les quals 74 ja l’han obtingut i es troben pendents de completar tràmits per rebre la prestació. L’executiu estima que aproximadament 200 persones podrien complir els requisits a Catalunya. Per accedir a aquest grau cal un informe mèdic que acrediti almenys dos criteris: necessitat de ventilació superior a 8 hores diàries, aspiracions de secrecions cada dia o immobilitat del tren superior. El pressupost previst pel Govern per al 2026 per a aquestes prestacions i el desplegament de la Llei ELA s’estima en 20 milions d’euros.

En el torn de posicionaments, diversos grups han coincidit a assenyalar que els ajuts arriben amb retard. Des de Junts, Jordi Fàbrega ha criticat que el decret presenta mancances i ha defensat que hauria d’haver-se tramitat com a projecte de llei per introduir millores, tot i reconèixer un cert avenç. Per part d’ERC, Juli Fernàndez ha considerat que l’instrument és correcte però millorable i ha alertat de dificultats en l’accés als informes i d’un cert desconeixement en l’àmbit social i sanitari. El representant de Vox, Javier Ramírez, ha acusat el Govern de mantenir un discurs excessivament triomfalista i ha qualificat la mesura d’insuficient i tardana.

Els Comuns, a través de Núria Lozano, han valorat positivament la iniciativa com un “pas de gegant”, però han remarcat que sense recursos suficients els drets no són efectius. La CUP també ha qualificat el decret d’útil, però insuficient i ha advertit que posa de manifest un problema estructural de finançament dels drets socials. Finalment, des d’Aliança Catalana, Rosa Maria Soberana ha considerat positivament l’aprovació i ha defensat que qualsevol millora en la cobertura és necessària.