La Universitat de Girona (UdG) ha sortit a dir la seva davant de la polèmica provocada per la resposta que va rebre l'exconsellera i vicealcaldessa d'aquesta ciutat, Gemma Geis, per usar el català a les proves per estabilitzar la seva plaça de professora agregada de Dret Administratiu. Tres dels cinc integrants del tribunal que l'havia d'examinar eren de fora de Catalunya, la qual cosa va obligar a habilitar un sistema de traducció simultània. Durant l'avaluació, dos dels membres del tribunal van expressar retrets per aquesta situació i li van recriminar que la seva opció lingüística vulnerava l'ètica universitària. La UdG ha fet pública una nota en què assegura que durant el concurs per a l'accés a la plaça "es van garantir en tot moment els drets lingüístics de les persones participants i dels membres del tribunal". Això no obstant, la Universitat no fa cap valoració sobre els retrets que va rebre l'exconsellera per usar el català, bona part dels quals van ser protagonitzats per una professora d'aquest centre.

Tal com va avançar ahir ElNacional.cat, en constatar que més de la meitat del tribunal que l'havia d'examinar era de fora de Catalunya, l'exconsellera va demanar a la Universitat informació sobre com es garantirien dels seus drets lingüístics. La UdG va comunicar que se li proporcionarien els mitjans necessaris i va habilitar un servei de traducció. Això no obstant, aquesta circumstància va provocar retrets de dos dels integrants del tribunal, en particular, de la professora de la UdG Maria Mercè Darnaculleta, que va titllar d'inapropiat l'ús de fons públics per pagar la traducció i va retreure que "l'opció lingüística de la candidata contradiu obertament dos principis bàsics de l'ètica universitària com són el de neutralitat i universalitat". Per la seva banda, el professor de la Complutense de Madrid Luis Medina va lamentar que no hagués optat per un "idioma comú, com podia ser l'anglès" i va advertir que el dia que es normalitzi a la universitat utilitzar l'orellera per a la traducció serà "menys universitat".

La Sindicatura de Greuges ha obert un expedient sobre la forma com es va desenvolupar el concurs, no només pel que fa a la llengua, sinó també per la composició del tribunal i el funcionament de les proves. Finalment, Geis va aconseguir estabilitzar la plaça després de superar les proves amb el vot favorable unànime del tribunal.

La UdG, al capdavant en català

La UdG ha fet pública una nota en què recorda que la Universitat disposa d'un Pla de Llengües 2022-2026 que "garanteix l'ús de la llengua catalana com a llengua pròpia de la institució". Així mateix, assegura que és una de les universitats de l'àmbit lingüístic català amb més presència de la llengua catalana en la docència i en la recerca. "En el concurs per a l’accés a la plaça de professora agregada de Dret Administratiu es van garantir en tot moment els drets lingüístics de les persones participants i dels membres del tribunal", conclou el text, que no fa cap més valoració sobre els comentaris contra l'ús del català que es van sentir durant l'examen.

Per contra, la notícia sobre els retrets a Geis durant les proves ha provocat a més la reacció de Plataforma per la Llengua, que ha mostrat el seu suport a la vicealcaldessa. A través de les xarxes socials, aquesta entitat s'ha posat a la seva disposició.

Geis ha rebut nombrosos suports a través de les xarxes, especialment provinents de les files de Junts i encapçalats pel president del consell nacional del partit, Josep Rull.