Twitter ha restringit el compte de Ralf Streck, el col·laborador del digital alemany Telepolis que segueix la situació de l’independentisme a Catalunya i al País Basc. Telepolis toca afers referents a internet i drets digitals, ciència, cultura, política i mèdia. És part del grup Heise Online. Les peces de Streck són crítiques amb l’estat espanyol i la repressió de l’independentisme i el seu compte de Twitter, on llueix el llaç groc, reflecteix els mateixos interessos i inclinació.

Streck és més un activista que un periodista, però res en el seu compte de Twitter indica que sigui un assetjador, que insulti o es comporti com un troll. Twitter mai no dona explicacions sobre la seva actuació respecte a comptes individuals.

La restricció al tuitaire alemany la poden haver induït uns tercers. Des fa poc més d’un any i mig, Twitter aplica una política de restriccions de comptes que inclou més variants que la mera suspensió. A més, ara ja no cal que els comptes hagin estat denunciats pels usuaris. Si Twitter suposa que un compte incompleix alguna de les seves normes, pot tancar-lo temporalment o limitar-ne algunes de les funcionalitats.

Així, el titular castigat pot navegar, però no piular, repiular o favejar. Només enviar missatges directes als seus seguidors, els únics que poden accedir al compte. En aquests casos, la xarxa presenta un missatge d’advertència als usuaris (que amaga els continguts del compte afectat) i els avisa que pot incloure “contingut potencialment sensible” o que “s’hi ha detectat activitat inusual”. Es demana a l’usuari si encara hi vol accedir al costat d’un botó on es llegeix “Sí, visualitza el perfil”.

Això és el que li ha passat a Ralf Streck.

Escàndols en xarxa

“Treballem per identificar comptes involucrats en comportaments abusius, fins i tot si no els han denunciat”, va explicar llavors Ed Ho, el vicepresident de programació de Twitter. “Prendrem mesures per limitar la funcionalitat del compte afectat durant un temps”, afegia.

Els últims dos anys s’han desvelat diversos escàndols al voltant de les xarxes socials, especialment Facebook, a les quals es recrimina que no tinguin gaire cura dels comportaments abusius d’alguns usuaris o de la intrusió i manipulació de comptes via bots o automatismes, com els que van permetre que hackers russos interferissin en la campanya de les eleccions presidencials dels EUA.

L’enduriment de les mesures per protegir la privacitat i promoure comportaments civilitzats a les xarxes, aprovades aquest any per la Unió Europea, i les advertències de governs i parlaments (singularment del Congrés dels EUA) han desvetllat les plataformes, que han canviat la seva actitud de gran tolerància per una altra de control i prevenció. Facebook, Snapchat o Twitter han aixecat els nivells de protecció.

Embolics amb usuaris

El fet que Twitter actuï pel seu compte ha estat una novetat total. Aquesta xarxa ja permetia silenciar i bloquejar usuaris o converses, però sempre era la persona afectada qui ho havia de fer. Si abans s’estimaven més demanar perdó que demanar permís als afectats, ara ho fan amb els agressors o assetjadors.

La reacció de les plataformes ha estat típica: programar algorismes que patrullin les xarxes, detectin comportaments irregulars i actuïn automàticament. Això causa tota mena d’embolics, alguns de còmics i d’altres de patètics.

L’any passat, per exemple, Twitter va suspendre comptes els titulars dels quals havien denunciat amenaces perquè la denuncia violava la privadesa dels assetjadors. En altres casos, els brètols fan que un compte aparegui amb “activitat sospitosa” programant bots que repiulen tot el que publica l’usuari amenaçat.

La durada de la suspensió d'un compte de Twitter depèn del tipus d'infracció comesa: pot ser de 24 hores, un mes o permanent.