El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha situat la lluita contra l'extrema dreta, el relleu generacional i la recuperació de la credibilitat en la gestió com alguns dels principals reptes que ha d'afrontar l'independentisme per recuperar la iniciativa política. En una conferència titulada 'L'independentisme davant els reptes actuals en clau de futur', en el marc de la 58a edició de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, Turull ha advertit que l'auge de l'extrema dreta, i especialment els discursos d'exclusió, poden acabar allunyant ciutadans de l'objectiu de la independència. "L'extrema dreta allunyarà milers de ciutadans de l'objectiu d'un Estat propi, perquè se'ls diu que no se'ls vol i sobren perquè són diferents", ha afirmat. Per al dirigent de Junts, la batalla contra la ultradreta "no és una batalla ideològica per una hegemonia electoral", sinó "un combat de valors" vinculat a la llibertat, la cohesió social i els principis que, segons ha defensat, han definit històricament el catalanisme.
Turull ha alertat que el creixement de l'extrema dreta representa "una perillosa esmena a la totalitat al que ha representat històricament el catalanisme humanista". "Les amenaces sempre ens han vingut de fora, però per primera vegada ens arriba de dins amarat a través de l'exclusió al diferent", ha assenyalat. En aquest sentit, ha reivindicat que "la nació catalana mai ha avançat amb odi", perquè l'odi "porta a la desesperança". El número dos de Junts també ha carregat contra el que considera intents de desviar el debat independentista cap a Aliança Catalana. En declaracions als mitjans després de la conferència, ha assegurat que "tothom ens vol distreure perquè mirem cap a una altra força política", en referència a la formació de Sílvia Orriols. Turull ha insistit que el "combat de debò" de l'independentisme és amb l'Estat i que el principal objectiu ha de ser aconseguir les eines polítiques necessàries per governar Catalunya.
Pressió a Podemos per les competències d'immigració
En paral·lel, Turull ha tornat a posar sobre la taula una de les principals reivindicacions de Junts davant del govern espanyol: la delegació a la Generalitat de les competències en immigració. Junts ja va avançar que tornaria a presentar la proposta que va ser rebutjada pel Congrés dels Diputats fa més d'un any amb el vot en contra de PP, Vox i Podemos, amb un calendari que dependrà de la cambra baixa i que anunciarà la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras. "Volem donar una resposta netament catalana a un repte molt català i que afecta molt decisivament Catalunya", ha defensat Turull. Segons ha argumentat, la Generalitat necessita "recursos i instruments per poder decidir quants encabim, des dels fluxos, i per decidir una política d'integració". "Que la referència sigui la Generalitat de Catalunya, perquè Catalunya és una nació i el fenomen demogràfic a Catalunya no té res a veure amb altres llocs", ha afegit.
Turull ha posat especialment el focus en Podemos, a qui ha reclamat que doni suport a la iniciativa de Junts i no acabi votant al costat del PP i Vox. "Esperem que Podemos rectifiqui amb la delegació de les competències", ha afirmat. I ha plantejat directament el dilema als de Ione Belarra de cara a una pròxima votació: "Caldrà veure si Podemos es posa al costat de PP i Vox per tombar la nostra proposta". El dirigent de Junts ha considerat que el PSOE intentarà "guanyar temps per seguir a la Moncloa" i ha insistit que Catalunya necessita assumir capacitat de decisió en matèria migratòria. "Cada vegada es fa més evident que Catalunya ho necessita", ha sentenciat. Turull també ha lamentat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, deixi en mans de Junts la defensa dels interessos catalans. "El que és trist és que Salvador Illa deixi en mans de Junts els interessos de Catalunya", ha afirmat.
En aquest context, ha remarcat que Junts vol exercir d'alternativa al Govern socialista. "Estem concentrats a ser l'alternativa al Govern de Salvador Illa. Algú, en canvi, va optar a ser la crossa", ha etzibat, en una referència implícita a les forces que donen suport al Govern.
"Crisi de relat"
Durant la conferència, Turull ha partit de la derrota de l'independentisme a les eleccions catalanes del 12 de maig del 2024, quan el moviment va perdre la majoria absoluta al Parlament. El dirigent de Junts ha remarcat que un 44,6% de la població no va anar a votar i ha defensat que el resultat electoral no es pot interpretar com la desaparició de l'independentisme. "No s'ha de confondre una derrota electoral amb la mort d'un moviment", ha afirmat. Segons Turull, l'alliberament nacional només mor quan la societat que el sosté deixa de considerar que el projecte respon a les seves necessitats. Per això ha assenyalat que l'independentisme pateix sobretot una "crisi de relat".
"Hem parlat massa del que vam fer, de les diferències i massa poc de les aspiracions de la ciutadania i del que farem", ha considerat. En aquest sentit, ha defensat que l'independentisme ha de deixar de mirar permanentment cap al passat i tornar a explicar "el perquè" del projecte. "No hem perdut el subjecte, sinó la seva mobilització", ha resumit. Turull ha reivindicat que els fonaments del sentiment nacional català continuen intactes: "L'estima per la llengua, la cultura, la voluntat de governar-nos segueix intacte". I ha afegit que els motius per defensar la independència "no han anat minvant, sinó que han crescut".
Connectar amb els joves i amb els problemes quotidians
Un dels quatre grans reptes que ha assenyalat és el relleu generacional. Turull ha admès que les noves generacions tenen una relació diferent amb la feina, el temps, les expectatives de futur i la política. "Molts joves no tenen aquesta percepció" que l'esforç present comportarà necessàriament una recompensa futura, ha explicat. Per això, ha defensat que l'independentisme ha de connectar el projecte nacional amb qüestions com l'habitatge, la precarietat laboral o el canvi climàtic. "Si un jove sent que la política és un món lluny de la seva vida real, difícilment se sentirà interpel·lat per un discurs que no parli primer dels seus problemes concrets", ha apuntat. El secretari general de Junts ha reclamat, així mateix, ampliar el marc independentista i explicar "per què l'Estat propi donaria millors solucions". I ha reivindicat que els joves no poden ser només destinataris del projecte, sinó que "s'han de sentir actors".
Crítica a la gestió del Govern Illa
El segon gran repte és recuperar la credibilitat en la gestió. Turull ha rebutjat la dicotomia entre gestió i nació i ha defensat que "l'independentisme és acció política". En aquest punt, ha utilitzat el dèficit fiscal com un dels arguments per explicar les conseqüències de la dependència de l'Estat. "Amb la meitat dels 22.000 milions d'euros tindríem molts més recursos per habitatge, Rodalies o el reforç del català", ha afirmat. Segons Turull, aquests recursos exemplifiquen "els costos de la dependència d'Espanya".
El dirigent de Junts ha considerat que l'independentisme té una oportunitat davant d'un Govern d'Illa que, al seu parer, "no ha mostrat bona gestió, ni lideratge ni ambició". Ha posat com a exemples el caos de Rodalies i la crisi dels informes PISA i ha definit l'executiu socialista com "un Govern de la resignació". Tanmateix, ha advertit que l'independentisme no pot limitar-se a la "queixa permanent". "Hem de mostrar l'alternativa com a proposta", ha defensat.
Unitat sense uniformitat
El tercer repte és la unitat del moviment independentista. Turull ha reivindicat una "unitat de l'independentisme sense uniformitat" i ha advertit que s'ha confós massa sovint la unitat estratègica amb una uniformitat que considera "indesitjable i impossible". "Som un moviment plural i això és una fortalesa", ha afirmat. Al seu parer, aquesta pluralitat s'ha de gestionar "amb maduresa" perquè no acabi convertint-se en un enfrontament intern.
"La unitat que necessita l'independentisme no és la dels partits que s'unifiquen, sinó la dels ciutadans que reconeixen un projecte comú", ha remarcat. Turull ha reivindicat també que "el mandat de l'1-O segueix vigent" i ha recordat que hi ha països que han trigat anys a consumar una declaració d'independència. Finalment, ha reclamat "paciència estratègica", que ha definit com la capacitat de mantenir els objectius clars mentre es construeixen pas a pas les condicions per consolidar-los. "No podem confondre pragmatisme amb resignació", ha advertit.
Turull ha tancat la seva intervenció reivindicant l'esperança com una eina política. "En política de lluita per la llibertat nacional l'esperança és un acte polític", ha afirmat. I ha defensat que la represa independentista ha de tornar a confiar "en la força de la gent" i ser capaç d'activarla a través d'una "nova esperança". En aquesta línia, ha reclamat lideratges capaços de mirar els reptes del país amb "ulleres generacionals i no electorals", i ha posat com a exemple el president de Junts, Carles Puigdemont.