Cap indici delictiu. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat la investigació contra deu excàrrecs de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per unes despeses per l’1-O al titular del jutjat d’instrucció núm. 16 de Barcelona perquè no ha presentat una exposició raonada dels suposats indicis delictius de David Saldoni de Tena, president de l'ACM del gener del 2018 al setembre del 2019, i actualment diputat de Junts al Parlament. Saldoni, adjunt al secretari general i secretari de Política Municipal de Junts, en tenir l'acta de diputat, és aforat a l’alt tribunal català. L’exconseller Miquel Buch també és un dels investigats. La Fiscalia Superior de Catalunya comparteix que el magistrat de Barcelona ha de fer una mínima instrucció, com ara que prengui declaració als investigats. Per la seva banda, la defensa de Saldoni, exercida per la penalista Judit Gené, ha demanat l’arxivament de la causa, perquè sosté que aquesta instrucció la va fer la Fiscalia durant un any i mig d'amagat i la qualifica de “nul·la”.
El Tribunal Suprem, a petició de la Fiscalia Anticorrupció, va fer reobrir la investigació a excàrrecs de l’ACM el juny passat. El cas es remunta al 2019, quan la Fiscalia va presentar una querella pels delictes de malversació de fons, frau i exacció il·legal. En concret, la Fiscalia els imputa haver finançat el viatge de batlles el novembre del 2017 a Brussel·les —on es va fer un acte de denúncia per "la persecució judicial al Govern", amb l'AMI— i altres despeses per al procés, que sumen uns 727.946 euros. L’advocat Rafael Entrena també va denunciar la vulneració de drets fonamentals dels investigats per part de la Fiscalia. El fet que el cas torni al jutge instructor pot beneficiar als investigats, ja que podrien acollir-se a la llei d'amnistia del procés, si finalment és aprovada.
Sense instrucció
A la resolució, datada de 7 de febrer i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimarts, el tribunal —format pels magistrats Jesús María Barrientos, Fernando Lacaba, que és el ponent, i Núria Bassols— li recorda al magistrat Jaime Conejo que per derivar un cas al TSJC ha de fer una exposició raonada amb els indicis contra la persona aforada, cosa que no ha fet en el cas de l’ACM.
“No n'hi ha prou amb la constatació purament nominal que un determinat fet delictiu pot ser atribuït a un aforat, perquè l'exposició raonada ha de ser prou exhaustiva per a delimitar —amb tota la provisionalitat que és pròpia d'un moment processal com el present— l'abast objectiu i subjectiu dels fets i la participació concreta en els mateixos del querellat aforat”, afirma el tribunal.
El TSJC dona, en part, la raó a les defenses que no n’hi ha prou amb una querella de la Fiscalia, sinó que “el jutge instructor és el competent per a la instrucció”. I insisteix: "En cas que en el transcurs de la instrucció descobreixi fets o es revelin indicis que permetin atribuir algun delicte a la persona aforada, només en aquest cas, estarà en la tessitura d'elevar (no inhibir) la causa a aquesta sala". Aleshores, el TSJC decidirà si assumeix la causa només per jutjar la persona aforada o tots els investigats. O cap, si no hi veu indicis delictius.