Negativa. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que desestima aixecar la mesura cautelar d’aplicar el 25% de l’educació en castellà que va acordar en una classe de P5 de l’escola Turó el Drac, com li havien sol·licitat 29 famílies, que consideren un greuge aquesta modificació per la petició d’una única família. La mesura està en vigor des del 14 d’octubre de 2021. La secció 5 de la sala contenciós administratiu afirma que "el castellà també és una llengua vehicular, com sosté el Tribunal Constitucional". Hi afegeix que no veu que es produeixi “cap dany” als escolars, tot i que admet que es personin en la causa, litigi que ara el tribunal haurà de resoldre el fons amb una sentència. Aquesta negativa arriba en una setmana decisiva: divendres s'hauria d'aplicar el 25% de castellà a tots els centres del país, si ho reclama una part implicada com és el govern espanyol.

En la resolució, el TSJC manifesta que el Tribunal Constitucional “ha reiterat en diverses ocasions que el sistema de conjunció lingüística és un imperatiu constitucional i que el mateix comporta necessàriament l'ús vehicular de totes dues llengües oficials, sense que es pugui reconèixer als usuaris del servei d'ensenyament un dret subjectiu a escollir llengua o a un ensenyament monolingüe vehicular”. També assegura que  aquest plantejament és “compartit” pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en la sentència de 23 de juliol de 1968, que van fer referència les famílies, en la demanda, confeccionada per l’advocat Benet Salellas. En la resolució, però, el TSJC no respon per què ha imposat el 25% i no un altre percentatge de castellà, extrem que no ha fet mai cap tribunal europeu. A més, assegura que “no es pot identificar un dany als alumnes del curs afectat pel fet que s'apliqui el sistema de conjunció lingüística en la mida que aquesta circumstància no vulnera un eventual dret subjectiu que puguin tenir enfront del sistema d'ensenyament”. Amb tot, els reconeix el seu dret a comparèixer en el procés. La resolució també recull que el plantejament del Departament d’Educació era en contra la mesura cautelar.

 Reclam

La resposta del TSJC és genèrica i només enumera els raonaments recollits en l’escrit de les trenta famílies. En concret, exposa que les famílies argumenten que l'ús de les llengües a l'escola queda definit al projecte lingüístic del centre, que aprova el Consell Escolar, projecte que en el cas de l’escola Turó del Drac es va aprovar l'any 2019 sense oposició del recurrent. I, per tant, calia que la família ho hagués tramitat primer al centre escolar. Afegeixen que cal prendre en consideració la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries subscrita per l'estat espanyol el 15 de setembre de 2001, instrument que compromet al mateix a fer possible una educació en les llengües regionals. Invoquen alhora la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans; la previsió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya referida a l'ensenyament en català i altres normes com ara la Llei 1/98, de política lingüística i la mateixa Llei orgànica 2/06, que entenen que, en la seva modificació de 2020, apunta en aquesta mateixa direcció. Els compareixents qüestionen així mateix la potestat i també l'oportunitat que el tribunal fixi un percentatge mínim d'ús vehicular del castellà. Per ara el TSJC no dona cap resposta, mentre les famílies insisteixen que la mesura “sacrifica” l’educació dels seus fills. Avui les famílies han rebut el suport d'Òmnium Cultural per seguir aquest embat per la llengua catalana als tribunals.