El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat diversos articles clau del decret lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024, i dona parcialment la raó a l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). Els articles declarats nuls establien el català i l’aranès com a llengües principals d’ensenyament, gestió administrativa i relació amb les famílies, així com en materials i avaluacions escolars. La sentència encara es pot recórrer.
També s’han eliminat les parts del decret que establien el català com a llengua prioritària per ensenyar idiomes estrangers o com a única llengua d’acollida per a alumnes nouvinguts. Igualment, s’ha suprimit l’obligació que tots els docents i el personal no docent parlessin català i complissin estrictament el projecte lingüístic del centre.
Entre els articles anul·lats hi havia els que garantien una presència mínima del castellà per assegurar la competència lingüística de l’alumnat i els que equiparaven la llengua de signes catalana amb el català i l’aranès per als alumnes sords. Aquesta mesura afectarà les escoles que actualment apliquen models amb un 25% de castellà.
"Declarar una llengua com a 'normal' no pot suposar la primacia sobre l’altra"
El TSJC recorda que el decret es va impulsar com a resposta a sentències anteriors que obligaven a garantir almenys un 25% d’ensenyament en castellà. Els magistrats subratllen que declarar una llengua com a "normal" no pot suposar la primacia sobre l’altra i que cal un equilibri real entre les llengües oficials per assegurar que tots els alumnes acabin l’educació obligatòria amb competència plena en català i castellà.
Finalment, el tribunal ha desestimat la impugnació d’articles relacionats amb l’organització interna dels centres, com l’ús del català en retolació o processos administratius, en considerar que no afecten directament el dret fonamental a l’educació. Així, la decisió se centra a assegurar un ensenyament equilibrat i efectiu entre les dues llengües oficials.
Aquest decret el va aprovar el Govern de Pere Aragonès el juny del 2022, i va sorgir per protegir el català a l’escola i donar resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va imposar un 25% de castellà a les aules de Catalunya. El decret establia que a les escoles no es podrien aplicar percentatges ni quotes lingüístiques i que el català seria sempre la llengua vehicular. Segons va dir el Govern aleshores, la norma garantia que els projectes lingüístics de cada centre tinguessin en compte la diversitat de l’alumnat i asseguressin que, en acabar l’educació, tots els nens i nenes dominessin tant el català com el castellà, tant oralment com per escrit. Això implicava que unes quaranta escoles que aleshores impartien un 25% de classes en castellà haguessin d’ajustar el seu model.