Cop de porta a la persecució de Manos Limpias contra la jutgessa de Catarroja que està investigant la gestió de la DANA. El pseudosindicat ultra va presentar una querella contra Nuria Ruiz Tobarra per un presumpte delicte de prevaricació per la “discrepància sobre l’orientació que se li ha donat a la investigació”, però la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana l’ha desestimat i ha arxivat la causa al·legant que les lleis processals “atribueixen al jutge d’instrucció la direcció d’aquesta fase d’investigació”. La interlocutòria recrimina a Manos Limpias que no hagi aportat “elements objectius” per “justificar una investigació”, sinó que s’hagi basat en articles de premsa: “Seran molt respectables, però per descomptat no podran superposar-se als resultats obtinguts de la investigació, ni per si mateix desacreditar la instructora, ni molt menys afirmar que davant d’aquestes opinions en particular s’hagi d’entendre que ha incorregut en algun tipus de delicte”. “No n’hi ha prou amb la mera imputació personal, sense dades o circumstàncies que la corroborin, i es requereix l’existència d’indicis fundats de responsabilitat”, postil·la.
El TSJ valencià recorda que la jurisprudència del Tribunal Suprem deixa clar que les notícies periodístiques, per si soles, “no legitimen cap acció popular per convertir el relat periodístic en un relat de fets punibles desencadenants del procés penal” quan “no compten amb cap element o principi de prova que avali amb una mínima raonabilitat la realitat del seu relat”. Així mateix, subratlla que el Suprem ha estipulat que l’exercici de l’acció penal “no comporta un dret incondicionat a l’obertura i plena substanciació del procés”, sinó “solament a un pronunciament motivat del jutge” i fixa que una resolució “basada en una interpretació que es pugui considerar errònia no és injusta a l’efecte del delicte de prevaricació, sempre que, assolida pels mètodes d’interpretació usualment admesos, sigui defensable en Dret”. A més, el delicte de prevaricació no serveix per “substituir el règim legal de recursos”, sinó que està reservat per “sancionar supòsits límit en què es dona un injustificat exercici d’abús de poder”. “No és la mera il·legalitat allò que sanciona sinó l’arbitrarietat”, rebla.
En aquest sentit, el TSJ valencià esgrimeix que una querella per prevaricació és una “via excepcional i d’interpretació restrictiva” i considera que les resolucions que Manos Limpias denuncia “es podran compartir o no”, però “resulten sostenibles mitjançant un mètode acceptable d’interpretació de la llei”. “Les parts poden perfectament no compartir una resolució o fins i tot pot ser que el jutge hagi incorregut en algun tipus d’error, però això s’ha de fer valer a través del sistema de recursos”, afegeix. I destaca que Manos Limpias va interposar inicialment un recurs d’apel·lació contra les resolucions que no compartia (perquè un tribunal superior les revisés jurídicament), però “posteriorment va desistir”. Així doncs, les resolucions van adquirir fermesa: “Resulta contradictòria l’actuació del querellant, que [...] va consentir de manera voluntària ser exclòs del procés”.
L’exclusió de Manos Limpias com a acusació popular
Un dels principals retrets de Manos Limpias era que la jutgessa va expulsar el pseudosindicat de la causa com a acusació popular al·legant que José María Bueno Manzanares, l’advocat de l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso, que té la condició d’investigat en la causa, s’ha presentat en entrevistes en mitjans de comunicació com a “director” dels serveis jurídics de Manos Limpias. I ara el TSJ del País Valencià dona la raó a Nuria Ruiz Tobarra: “El que està fent la resolució és establir una limitació a l’exercici de l’acció per part del querellant, però precisament perquè el defensor d’un dels investigats és qui ha arribat a afirmar ser el cap de la seva assessoria jurídica, la qual cosa naturalment desnaturalitzaria el seu paper com a acusador, […] atès que en principi podrien existir interessos contraposats entre qui exerceix una acusació i un dels investigats”.
El paper del marit de la jutgessa
Finalment, Manos Limpias va presentar un segon escrit ampliant la querella denunciant que el marit de la jutgessa, que també és magistrat, “ha estat participant sense habilitació en la instrucció de la causa”. Es basava en notícies que parlaven de la seva “presència diària” a la sala on es duen a terme les declaracions, “entrant a cada recés i esperant entre recés i recés al passadís d’accés”. No obstant això, el TSJ valencià no troba “censurable” que, sent marit i muller i treballant al mateix edifici, “amb freqüència passi a recollir-la, la visiti o comparteixin els seus períodes de descans”. I afegeix que Manos Limpias no va aportar cap prova d’una suposada “participació més activa”. “Les eventuals irregularitats que s’hagin pogut produir en algun acte processal (les que ni tan sols ens consten) s’haurien de fer valer en el mateix procés i pels mecanismes legals a l’efecte, […] no tenen la rellevància penal que se’ls pretén atribuir en la querella”, conclou.