Nou revés judicial per al germà de Pedro Sánchez. El Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura no dona per bo l’aforament exprés del líder del PSOE extremeny, Miguel Ángel Gallardo, titlla la maniobra de “frau de llei” i torna la causa completa de David Sánchez a la jutgessa d’instrucció. La seva decisió arriba després que Beatriz Biedma també considerés que l’aforament “sobtat” va ser frau de llei i elevés una exposició raonada al TSJ d’Extremadura perquè decidís si assumia la causa. El TSJ d’Extremadura conclou que Miguel Ángel Gallardo va aconseguir l’aforament mitjançant una “manipulació precipitada i malintencionada de la cobertura de l’escó vacant” i declara la seva falta de competència per jutjar-lo: “No estem davant d’una sobrevinguda adquisició de la condició de diputat després de la celebració d’eleccions a l’Assemblea d’Extremadura, sinó davant d’una concatenació d’actes indicatius que es busca precipitadament l’aforament per eludir la competència del Jutjat d’Instrucció i de l’Audiència Provincial de Badajoz”, relata la interlocutòria. Davant d’aquesta negativa, Miguel Ángel Gallardo pot presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
📝 La jutgessa del cas del germà de Sánchez creu que l’aforament del líder del PSOE extremeny és frau de llei
Què va passar? Poques hores abans que la jutgessa l’enviés a judici, Miguel Ángel Gallardo va maquinar per retardar la causa i per aconseguir la seva acta de diputat després de fer renunciar una diputada del PSOE i els quatre noms que el van precedir a la llista electoral. “[Això] evidencia la realització d’un seguit de maniobres de les quals resulten la manipulació inadmissible de la competència objectiva” del Jutjat d’Instrucció i de l’Audiència Provincial amb una “clara elusió de les normes de la competència objectiva”, rebla la interlocutòria, que posa èmfasi en la “manera precipitada de procedir” del PSOE.
“La manera i el temps d’adquisició de la condició de diputat pot ser una dada indicativa que s’ha instrumentalitzat l’esmentat accés amb l’única finalitat de gaudir de la prerrogativa de l’aforament”, relata la interlocutòria del TSJ d’Extremadura. I acusa Miguel Ángel Gallardo d’estar decidint el tribunal que ha de jutjar-lo “a la seva conveniència o a la del partit polític”. “L’aforament no és una opció processal ni respon a la preferència de ningú a ser jutjat per un tribunal o un altre”, reitera. “Aquest cas concret presenta especials característiques en ser l’únic, tret d’error o omissió per part d’aquest tribunal, en el qual l’aforament s’adquireix quan el procediment penal es troba en curs i en una fase avançada per una persona que mancava d’aforament de cap mena i sense que el mateix provingui d’un procés electoral que hagi tingut lloc quan aquest procediment penal estava iniciat”, postil·la.
“Com és públic i notori, havia manifestat que no adquiriria la condició de diputat fins que no acabés el procediment penal”
Així mateix, la interlocutòria recorda que Miguel Ángel Gallardo, després de guanyar les primàries del PSOE extremeny, “havia manifestat, com és públic i notori, que no adquiriria la condició de diputat per liderar l’oposició a l’Assemblea d’Extremadura fins que no acabés el procediment penal”. “És evident que va poder fer-ho un any abans si el seu objectiu, com manifesta en l’actualitat, no era l’aforament, sinó realitzar la funció d’oposició a l’Assemblea pròpia del seu càrrec orgànic al partit”, argumenta el TSJ d’Extremadura. A més, carrega contra “l’aprofitament” de l’aforament per part de les persones que, “sotmeses a un procés penal o podent ser-ho, mitjançant la renúncia al càrrec o promovent el seu propi nomenament per adquirir-lo o millorar-lo, a fi d’eludir o procurar la intervenció de determinats jutges o tribunals i, alhora, retardar el procediment impedint en molts casos el normal desenvolupament d’una activitat processalment correcta”.
Un últim dard contra Miguel Ángel Gallardo: “Un atac injust als principis d’independència judicial”
La interlocutòria del TSJ d’Extremadura també té espai per reprovar les conseqüències que té l’actuació de Miguel Ángel Gallardo. “Determinats comportaments que freguen o constitueixen frau de llei o abús del dret contribueixen a estendre el recel que les últimes instàncies judicials són més comprensives amb determinades conductes atribuïdes als aforats”, lamenta. La Sala Penal i Civil subratlla que “aforament no comporta impunitat” i insta directament a suprimir-los. “Sembrar el dubte sobre la independència d’uns òrgans del Poder Judicial o d’alguns dels magistrats sobre d’altres, com si uns fossin més independents o professionals que d’altres, a més de no adequar-se a la realitat, constitueix un atac injust als principis d’independència judicial i de subjecció per jutges i tribunals únicament a l’imperi de la llei”, conclou.
La Fiscalia va reconèixer que la maniobra era “peculiar”
El TSJ d’Extremadura desatén el criteri de la Fiscalia, que considerava que la “competència dels òrgans superiors també es produirà encara que l’aforament tingui lloc després del dictat de la interlocutòria d’obertura del judici oral” i al·legava que era “irrellevant” el moment que el Miguel Ángel Gallardo adquirís la condició d’aforat. “S’ha limitat a fer ús de les opcions que la legislació processal posa al seu abast”, va apuntar. Malgrat que va admetre que és evident que la “maniobra conjunta” que va acabar amb el seu aforament va ser “com a mínim peculiar”. “[Però] no estem aquí per formular valoracions ètiques ni polítiques, sinó estrictament legals i, en concret, processals”, va matisar.
Tres dies de presses per aconseguir l’aforament
La realitat és que tres dies abans que es dictés la interlocutòria d’obertura de judici oral, el PSOE extremeny va activar la seva maquinària per aconseguir que Miguel Ángel Gallardo es convertís en aforat. El 19 de maig, es va constituir un notari a la seu del PSOE d’Extremadura a Mèrida perquè els quatre candidats que precedien Gallardo (i que encara no eren diputats) “renunciessin expressament” per “raons personals i professionals” a ser proclamats en cas que algun parlamentari dimitís. L’endemà, María de la Cruz Rodríguez va renunciar a la seva acta de diputada, cosa que va permetre que, posteriorment, la Junta Electoral d’Extremadura expedís la credencial de diputat de Miguel Ángel Gallardo. Tot era un pla orquestrat.