El Tribunal Suprem ha obligat a recuperar el topònim franquista de "Villanueva de Castellón", a la comarca de la Ribera Alta, al País Valencià. Concretament, l'alt tribunal espanyol ha desestimat el recurs presentat per l'Ajuntament de Castelló i ha confirmat l'anul·lació de la denominació oficial en valencià del municipi, avalat de manera unànime per la comunitat científica i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Tanmateix, l'argument de la confusió administrativa ha pesat més que l'argument lingüístic: que la denominació valenciana del municipi pot confondre's amb Castelló de la Plana, segons la justícia.
La decisió ratifica la sentència dictada el març del 2025 pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que va declarar nul el decret aprovat pel Consell el setembre del 2020. Aquell decret, signat sota la presidència de Ximo Puig, havia oficialitzat la forma autòctona sense afegits (Castelló) per desfer-se del nom castellanitzat imposat pel franquisme. Ara, la negativa del Suprem a revisar el cas ha deixat el municipi sense empara judicial a escala estatal en la defensa de la seva denominació tradicional. La sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal ha argumentat que no té conseqüències per interpretar la normativa autonòmica valenciana en la qual es va fonamentar la sentència del TSJCV —el decret 69/2017, que regula els criteris i tràmits per a la modificació dels noms dels pobles i ciutats del País Valencià.
El risc de confusió
La sentència original del TSJCV no va qüestionar la legitimitat històrica, filològica o cultural de Castelló, i els mateixos magistrats van admetre en el text judicial que la tramitació del canvi havia complert tots els requisits legals i comptava amb l'aval científic de l'autoritat lingüística oficial, l'AVL. Tanmateix, va estimar els recursos contenciosos de l'Ajuntament de Castelló de la Plana, de la Federació Coordinadora d'Entitats del Regne de València i de tres particulats, anteposant incidències burocràtiques a la recuperació de la toponímia històrica. La prova determinant va ser un informe emès pel secretari general del consistori de la Plana Alta que registrava 475 entrades telemàtiques adreçades a la capital castellonenca que havien entrat per equivocació a la seu electrònica del municipi de la Ribera Alta entre el 30 de març i el 10 de juny del 2021. Aquest lapse de poc més de dos mesos i mig va ser considerat pel tribunal com a prova suficient d'un "risc real i efectiu de confusió" entre administracions públiques.
La controvèrsia sobre el nom d'aquesta localitat de la Ribera Alta, d'uns set mil habitants, arrossega dècades de confrontació política i identitària. Les forces progressistes han impulsat històricament la fórmula de Castelló de la Ribera per superar la imposició franquista, però les formacions de dretes sempre han reivindicat el nom fixat durant la dictadura ("Villanueva de Castellón"). La decisió del Consell el 2020 d'adoptar la denominació de simplement Castelló pretenia tancar definitivament la disputa, aplicant amb rigor el criteri acadèmic. Ara, l'alcaldessa del municipi, Hortensia Gómez, ha reiterat la seva voluntat de continuar explorant totes les vies jurídiques i administratives per evitar que la localitat quedi condemnada a portar un nom imposat. Ha assegurat que treballaran amb els serveis jurídics per consolidar la toponímia pròpia: "El nostre poble mereix un nom en valencià".