Primer aval del Tribunal Suprem per netejar de franquistes els carrers de Madrid. El Tribunal Suprem ha avalat l'acord de l'Ajuntament de Madrid de retirar el nom General Asensio Cabanillas, que va ser ministre de l'Exèrcit en 1942 i excap de la Casa Militar de Franco, en aplicació de la Llei de Memòria Històrica ( Llei 52/2007) perquè "significa exaltar els fets en què va participar: la sublevació militar de 1936, la guerra civil i el règim polític sorgit d'ella", segons ha comunicat el tribunal aquest dimarts. El Grup Empresarial Astilbe, amb seu en aquest carrer, va presentar un recurs contra la decisió del consistori de Manuela Carmena de 2017 de retirar aquesta placa a un franquista. Inicialment, un jutjat contenciós li va donar la raó, però el 2021 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va tornar a avalar l'Ajuntament, decisió ara confirmada pel Suprem. No obstant això, el TSJ de Madrid va resoldre a l'estiu del 2021 que s'havien de reposar alguns noms afins al dictador, com el General Millán Astray, fundador de la Legió, Germans García Noleja o Caiguts de la Division Azul.
En concret, la secció 4a de la sala contenciós-administratiu del Tribunal Suprem ha confirmat la legalitat de l'acord de la junta de govern de Madrid, de 4 de maig de 2017, que va suprimir el nom del carrer General Asensio Cabanillas, en aplicació de l'article 15 de la Llei 52/2007, que estableix que les administracions públiques han de retirar les mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Entitats ultres mantenen el pols per conservar aquestes plaques i fins i tot han celebrat manifestacions en honor a Franco, encara que la nova Llei de Memòria Democràtica (Llei 20/2022) ho prohibeix i sanciona.
És una exaltació "proscrita"
En la sentència, el tribunal -amb el magistrat Pablo Lucas Murillo, de ponent-, afirma que "l'exaltació proscrita per l'article 15.1 de la Llei 52/2007 és la que produeixen actes de les Administracions Públiques que objectivament realcen, enalteixen, dignifiquen o suposen un reconeixement elogiós de qualsevol dels fets que identifica el seu incís final o tots ells: la sublevació militar de 1936, la Guerra Civil o la repressió de la Dictadura". "Per això -afegeix el tribunal-, donar a un carrer el nom d'una persona que va participar activament i de manera rellevant en la sublevació militar de 1936 i en la Guerra Civil i va ocupar càrrecs de màxima importància en el règim polític sorgit d'ella és un acte d'exaltació contrari a l'article 15.1 de la Llei 52/2007".
Militar "africanista"
L'Ajuntament de Madrid, amb l'alcaldessa Manuela Carmena, va acordar el 4 de maig de 2017 substituir el nom del carrer General Asensio Cabanillas pel de la Poeta Ángela Figuera, en aplicació de la Llei de Memòria, i tenint en compte un Informe del Comissionat de Memòria Històrica de 24 d'abril de 2017 que descrivia al primer com a "militar africanista que va ser decisiu en la sublevació de l'Exèrcit de l'Àfrica el juliol de 1936", i "va participar en les activitats repressives de les tropes en l'avanç dels revoltats per Extremadura. A més, va ser ministre de l'Exèrcit el 1942 i va ocupar diversos alts càrrecs en el règim, entre ells el de Cap de la Casa Militar de Franco".
Inicialment, el jutjat del contenciós-administratiu número 24 de Madrid, va donar la raó al Grup Empresarial Astilbe, S.L., amb domicili social en aquest carrer, va estimar el recurs i va anul·lar la decisió municipal, en considerar que "no s'havia provat que l'actuació de l'esmentat general fos rellevant en el sosteniment del règim dictatorial ni suposés exaltació de la rebel·lió militar, de la Guerra Civil o de la repressió de la Dictadura". Va considerar que van ser la condició de militar i el càrrec exercit els únics arguments amb què es va acordar la substitució del nom del carrer en qüestió, per la qual cosa va revocar la decisió.
Argumentació sense lògica
Tanmateix, l'Ajuntament va presentar recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que li va donar la raó i va reposar l'acord, en defensar que era de plena aplicació la previsió continguda a l'article 15 de la Llei 52/2007 "ja que la denominació del carrer en qüestió –va argumentar el TSJ de Madrid- suposa una exaltació de la sublevació militar, fita històrica que preveu l'esmentat article, en resultar inevitable relacionar directament el General Asensio Cabanillas amb l'esmentada sublevació, amb la guerra civil i amb el règim polític sorgit d'ella".
Finalment, el Suprem ha desestimat ara el recurs del grup empresarial Astilbe i confirma la sentència del Tribunal Superior madrileny. Subratlla que "l'efecte de realçament o dignificació inherent a l'acte de donar el nom d'una persona a un carrer es vincula necessàriament aquí, no amb la mera condició de militar, ni de participant en la Guerra Civil, ni de titular d'un càrrec públic després d'ella, sinó amb la figura d'aquest general, inseparable de la sublevació militar i del curs de la Guerra Civil en les que va tenir una participació destacada, i també del règim polític sorgit d'ella".
El Suprem insisteix que"seria absurd mantenir que la llei permet a les administracions públiques els actes i signes d'exaltació aïllada de la sublevació militar de 1936, de la Guerra Civil o de la repressió de la Dictadura i que únicament proscriu els que enalteixin i elogiïn a tot això alhora". I per això conclou: "La interpretació que proposa el recurrent manca de tota lògica, és contrària als objectius de la Llei."
A la foto principal, manifestació amb banderes franquistes a Barcelona /Foto: Sergi Alcázar