Divendres rere divendres, Soraya Sáenz de Santamaría anuncia que el govern espanyol portarà una nova llei catalana al Tribunal Constitucional. El nombre de lleis del Parlament denunciades davant d’aquest tribunal s’ha multiplicat exponencialment al llarg de la legislatura de Mariano Rajoy. Mentre a Catalunya el procés independentista agafava força amb la manifestació del 2012, a Madrid començava una ofensiva contra les normes catalanes.

Els últims mesos de govern en funcions han evitat a l’Executiu espanyol celebrar sessions de control, en canvi no ha aturat els recursos al TC. Al contrari. Des del passat 20-D, s’han presentat vuit recursos d’inconstitucionalitat que han desembocat en la suspensió de set lleis catalanes, i una pendent de ser admesa a tràmit.

Tot tipus de lleis aprovades pel Parlament han acabat a la taula de l’alt tribunal acompanyades d’un recurs d’inconstitucionalitat cortesia de l’Executiu de Rajoy. La diana d’aquests recursos no es limita a normes relacionades amb el procés independentista, sinó que també s’han vist afectades les polítiques socials i els mètodes de recaptació d’impostos de la Generalitat.

L’argument principal que utilitza l’Executiu per recórrer les lleis sobiranistes és la vulneració dels principis constitucionals, com ara la “indissoluble unitat de la nació espanyola”. En el cas dels recursos a polítiques socials i impostos, l’argument citat és la invasió de competències de l’Estat per part de la Generalitat.

Consulta el recull de tots els recursos (2012-2016)

“No en passarem ni una”

El mateix president espanyol va confirmar aquesta ofensiva judicial contra Catalunya el passat gener. “No deixarem passar ni una sola actuació contra la unitat d’Espanya i la sobirania, o en contra de la llei i els tribunals”, deia Rajoy, el dia que Puigdemont va ser investit. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, insistia en la mateixa idea unes setmanes més tard: “Ni una”.

Rajoy assegurava que, tot i estar en un govern en funcions, tenien “més instruments que mai” per defensar la legalitat. Aquesta afirmació s’ha traduït en més recursos que mai al TC. “Estem en plenes facultats i estarem pendents”, avisava Rajoy.

La vida d’una llei al TC

El funcionament del TC s’organitza en cinc tràmits. Quan el govern espanyol valora que alguna llei és contrària als principis constitucionals, presenta un recurs al tribunal. Aquest, en la gran majoria de casos, accepta a tràmit el recurs, cosa que provoca que la llei quedi suspesa automàticament si l'executiu així ho ha demanat.

La suspensió es manté durant cinc mesos, després dels quals s’haurà de decidir si s’allarga o s’aixeca. El fet que la suspensió sigui aixecada no és garantia que finalment la llei sigui avalada pel tribunal. Un cop acabada la deliberació, l’òrgan emet una sentència ferma on es decideix si la llei és constitucional o no. Si la resolució és contrària, la llei queda anul·lada i no es pot aplicar.

Inconstitucional! Inconstitucional!

De les 35 lleis que el govern espanyol ha recorregut al TC en els últims quatre anys, 14 han estat anul·lades permanentment. I 15 es troben suspeses, a l’espera que el tribunal decideixi si infringeixen la legislació espanyola o no. En aquest cas, les lleis no es poden desenvolupar ni aplicar fins que no hi hagi una sentència ferma.

Només en dues ocasions s’ha donat la raó al Govern de la Generalitat i s’ha declarat que les lleis són “conforme amb la Constitució”. En concret, les dues lleis avalades van ser la llei 3/2012 d’Urbanisme i l’apartat de la llei 5/2012 sobre taxes judicials i turístiques.

A dues lleis, se’ls ha aixecat la suspensió durant aquest període. Això significa que poden aplicar-se mentre el TC no prengui una decisió. Han estat la llei sobre matèries audiovisuals i la taxa a operadores d'Internet.

Catalunya esquiva el tribunal

El conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, ja ha mostrat la seva indignació per aquesta situació més d’una vegada. Mundó denuncia un "abús de dret amb la presentació sistemàtica de recursos davant del TC per resoldre qüestions polítiques". La consellera de Presidència, Neus Munté, ha assegurat que l'estratègia del Govern seguirà sent la de "esquivar aquests obstacles per garantir l'objectiu de les lleis".

Al Parlament, es va aprovar una moció conjunta de JxSí i la CUP on “s’encoratja els càrrecs electes a seguir desatenent les peticions de les institucions no democràtiques de l'Estat”, en referència al TC, però sense fer-ne una menció explícita.

La CUP, per la seva banda, ha fet crides repetidament a desobeir les sentències. El partit pressiona el Govern perquè ignori les prohibicions i tiri endavant les lleis impugnades. Opten per aplicar impostos suspesos com ara el dels dipòsits bancaris, de les nuclears o dels habitatges buits.

Els recursos de la Generalitat

La Generalitat ha respost a aquesta pluja de recursos amb la mateixa medicina. L’Executiu català ha recorregut una cinquantena d’actuacions del Govern per invasió de competències. El tribunal ha donat la raó a Catalunya en temes sobre invasió de competències en Seguretat Social o protecció civil.

En canvi, s’han desestimat recursos presentats sobre la tercera hora de castellà a les escoles, el control de mitjans de comunicació audiovisual o la llei de la dependència.