El ple del Tribunal Constitucional (TC) té previst debatre aquest dimarts el recurs de Carles Puigdemont i Toni Comin contra la resolució de la sala Penal del Tribunal Suprem, del 23 d’octubre de 2020, que va validar que el jutge Pablo Llarena es dirigís al Parlament Europeu i demanés que aixequés la seva immunitat. Divendres passat, just quan se celebrava la vista per analitzar si l’Eurocambra havia actuat correctament en acceptar el suplicatori del jutge Llarena al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), a Luxemburg, el TC va informar que s’afegia a l’ordre del dia aquest punt sobre els eurodiputats de Junts. Una casualitat?  La ponent dels recursos contra les resolucions 20/10/2020 i  28/12/2020 de la sala penal del Suprem en la causa de l’1-O del 2017 és la magistrada María Luisa Balaguer, que ha subscrit diversos vots particulars contra la sentència del tribunal presidit per Manuel Marchena als independentistes catalans. L’excessiu càstig, amb penes de fins a 13 anys de presó, era una de les seves principals crítiques. Es desconeix, si aquest dimarts mateix el plenari del TC avançarà el seu posicionament, com fa darrerament abans de publicar la sentència.

De fet, aquest mateix dilluns la defensa de Puigdemont i Comin, que lidera el penalista Gonzalo Boye, ha introduït un nou element al debat. Ha presentat un recurs a l'alt tribunal en què reclama al mateix Tribunal Constitucional que abans de pronunciar-se sobre aquest tema valori sobre si és competent per resoldre al respecte, atès que es tracta d’una qüestió sobre la qual el Parlament Europeu té la decisió final i que és, per tant, competència exclusiva del TJUE valorar la seva legalitat.

 

Incompetència del TC

Per aquesta raó, la defensa de Puigdemont sol·licita que se suspengui el recurs d’empara que té avui previst debatre el Tribunal Constitucional i que es plantegi una qüestió prejudicial a Luxemburg per escatir si és competència exclusiva del TJUE valorar la sol·licitud de suspensió d’immunitat presentada per Llarena, atès que es tracta d’un tràmit procedent de les autoritats espanyoles que pot afectar la validesa de la decisió final adoptada pel Parlament Europeu. Aquesta qüestió sorgeix dels arguments exposats divendres passat durant la vista que es va celebrar al TGUE sobre l'aixecament de la immumitat de Puigdemont i Comín, i on es va esgrimir la sentència sobre el cas Berlusconi en què va quedar establert que és competència exclusiva del TJUE controlar la legalitat dels actes adoptats per les institucions europees.

Per aquesta raó, argumenten que pot afectar a la demanda inicial en què demanaven l'empara del TC davant la desestimació dels successius recursos contra les resolucions del jutge Llarena de 10 de gener de 2020, en les quals resolia: sol·licitar al Parlament Europeu que suspengui la immunitat de Puigdemont i Comín; la comunicació a l’Eurocambra del processament dels dos polítics de Junts; i comunicar al Parlament Europeu que es mantenia en vigor les ordres nacionals de cerca i captura i ingrés a presó de Puigdemont i Comín, i finalment comunicava a les autoritats belgues, on hi ha el procediment obert pel president Puigdemont, que havia sol·licitat l’aixecament de la seva immunitat, com també de l’exconseller de Salut.

La falta de competència del Suprem

En el seu recurs a la sala Penal del Suprem, l’advocat dels dos eurodiputats de Junts, recorda que tenen immunitat parlamentària des que, el desembre del 2019, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va resoldre que Oriol Junqueras havia obtingut l’acta d’eurodiputat en el moment d’haver sortit escollit sense requerir cap requisit, com ara el jurament de la Constitució, i aquest reconeixement es va fer extensiu als eurodiputats de Junts. Aquesta immunitat, tal com es va discutir en la vista del TGUE, inclou que Puigdemont i Comín poden viatjar i anar i tornar a les reunions de l’Eurocambra.

Gonzalo Boye també hi exposava la falta de competència del jutge Llarena en investigar eurodiputats. En la resolució del Suprem, el magistrat Vicente Magro, que actua com a ponent d’aquesta sala, per contra, sosté que l’alt tribunal espanyol sí que és competent per analitzar causes d’eurodiputats, tal com van fixar en doctrina anterior, com ara resolucions datades el 1991 i 2015. L’advocat també exposava que faltava motivació en la resolució del jutge Llarena, motiu també refusat per la sala penal.

El tercer motiu exposat és que els fets pels quals el jutge Llarena reclama Puigdemont i Comín “no són constitutiu de cap delicte”, tal com va fixar el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein en considerar que els fets pels quals es volia extradir Puigdemont no eren delicte a Alemanya, a excepció d’una possible malversació. La sala penal va sostenir que “no es podia confondre una petició d’extradició amb l’objecte d’investigació”.

La persecució política denunciada

La defensa reclamava, a més, que es retirés de forma immediata l’ordre de detenció europea, després de dues desestimades el 2017. A més a més, exposava que la suspensió de la immunitat pretén una restricció indeguda del dret de representació política en relació amb la llibertat d’expressió. La sala penal analitza el concepte del fumus persecutionis i sosté que no encaixa en aquest cas, ja que Puigdemont i Comín eren investigats abans de ser escollits eurodiputats. Un posicionament idèntic al mantingut per l’advocat del Parlament Europeu davant el tribunal de la Sala Sisena del TGUE divendres passat, tot i que va ser qüestionat per la presidenta quan va exposar el cas d’Elena Iontxeva. El Suprem també descartava la vulneració al dret de presumpció d’innocència.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’actuació de Llarena pot influir al TGUE? Un dels arguments de l’advocat del Parlament Europeu que fins ara ha validat el TGUE, en relació amb Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí, és que van respectar les resolucions de les autoritats espanyoles. No obstant això, en el cas dels independentistes catalans, el TGUE ha estat diversos cops rectificat pel TJUE, que és el seu tribunal superior i directe.  I, per això, es preveu que el TGUE esperarà la sentència de TJUE sobre les prejudicials   que li va presentar el jutge Llarena.

I malgrat que la política fa el seu camí paral·lel, el més probable és que la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, no es precipiti amb la retirada de les actes als catalans, com va avançar la premsa espanyola, abans de no saber el parer del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a banda de l’informe dels serveis jurídics de l’Eurocambra. La sentència del TJUE s’espera per aquest desembre.