4.146.274,97 euros. Són els diners que el Tribunal de Comptes reclama a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i 26 càrrecs i excàrrecs de la Generalitat. Segons ha avançat RAC1 i ha pogut confirmar ElNacional.cat, són els diners que, finalitzada la instrucció, l’ens considera que s’han malversat pel referèndum de l’1-O. Avui, en una vista amb els representants legals dels acusats, es s'ha notificat l’acta de liquidació provisional i s'ha imposat una fiança pel valor total estimat. Si no paguen la fiança, hi haurà embargament de béns. La història del 9-N es repeteix, tot i que l'import és una mica inferior, però més del doble del que va provar el Tribunal Suprem.

La xifra és provisional i s’haurà de confirmar al judici, però el Tribunal Suprem ja va condemnar els presos per malversació. D'aquests diners, 3,9 milions d'euros corresponen als "danys ocasionats als fons públics" i 242.980 euros als interessos provisionals des de la data dels fets fins a la data de l'acta.

Aquest nou procés s’ha iniciat per la demanda que van presentar Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució. Les dues entitats reclamaven dos milions d’euros pels costos del referèndum, però també 87 milions pel cost de l’operació Copèrnic per enviar la policia espanyola a Catalunya. La Fiscalia, que també és part, no va quantificar la xifra.

El Tribunal de Comptes reclama diners a 28 persones, després d'exonerar-ne tres. En primer lloc, al president Carles Puigdemont, i també al vicepresident Oriol Junqueras i als exconsellers Quim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.

La resta d’encausats en aquest procediment són Neus Munté, Amadeu Altafaj, Josep Maria Jové, Josep Ginesta, Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Antoni Molons, Joaquim Nin, Teresa Prohias, Albert Royo, Francesc Sutrías, Rosa Vidal i Aleix Villatoro.

Les despeses imputades

Entre les principals despeses que el Tribunal de Comptes imputa als 28 encausats, hi ha el web i l’aplicació del referèndum (171.357€), despeses de rehabilitació del CTTI (1,4 milions), el registre de residents a l’exterior (182.572€), la campanya Civisme (357.068€), les despeses relatives a Unipost (1,25 milions), la cartelleria del referèndum (65.730€), la campanya internacional de la Generalitat (63.735€), la invitació de grups parlamentaris europeus (88.643€) o els observadors internacional de la votació (366.664€).

 

Com el 9-N

Amb aquest pas d’avui s’ha donat per tancada la fase d’instrucció del Tribunal de Comptes. Començarà un nou judici, amb noves vistes, que conclourà amb una sentència en primera instància. Aquesta sentència podrà ser recorreguda, primer a la sala d’apel·lació del mateix Tribunal de Comptes i després al Tribunal Suprem.

El procediment s’assemblarà molt al del 9-N. En aquell cas, el Tribunal de Comptes va condemnar el president Artur Mas, els consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau i sis encausats més a retornar gairebé cinc milions d’euros, tot i que no havien estat jutjats per malversació. Aquell procés també va començar amb una demanda de Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució.

El Suprem ho va xifrar en dos milions

En la seva sentència del 14 d’octubre, la sala segona del Tribunal Suprem va concloure que el Govern havia malversat uns dos milions d’euros per fer el referèndum. Els magistrats van centrar-se en les factures per la pàgina web i les campanyes del referèndum, els observadors internacionals i els encàrrecs a Unipost. Com que no va poder provar-se pagament, Manuel Marchena va basar-se en les despeses compromeses, no necessàriament pagades.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat