El novembre s’albira com un mes trepidant. Passada la jura de la Constitució per part de la princesa Elionor el 31 d’octubre, s’obrirà un període d’alt voltatge polític en què s’ha de resoldre l’enigma de la investidura de Pedro Sánchez com a resultat de la negociació amb Junts i ERC. El límit reglamentari perquè el Congrés dels Diputats li atorgui confiança és el 27 de novembre i, en cas de negar-li la majoria, es repetiran automàticament les eleccions pel 14 de gener del 2024. En aquest garbuix de dates i converses, hi ha un element que impacta de ple al calendari: el judici comptable contra els responsables del procés convocat pel 17 de novembre al Tribunal de Comptes.

En aquest escenari, la llei d’amnistia que està capitalitzant la negociació política entre el PSOE i l’independentisme català representa un artefacte que podria deixar en paper mullat la resolució final del judici que s’ha de dirimir al Tribunal de Comptes pel suposat desviament d’almenys 3 milions d’euros de fons públics per organitzar el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i la promoció de Catalunya a l’exterior del 2011 al 2017. El judici decidirà sobre la responsabilitat comptable de 35 excàrrecs dels governs d’Artur Mas i el de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. La Fiscalia els reclama poc més de tres milions d’euros per un suposat mal ús de cabals públics, mentre que l’acusació exercida per Societat Civil Catalana augmenta la petició als cinc milions d’euros.

Com podria influir la llei d'amnistia al procediment? Fonts del tribunal deixen clar que una possible amnistia només podria tenir-hi efectes “fins que es promulgui” -fins que entri en vigor- i una vegada es concretés l’àmbit d’aplicació de la norma de l’oblit judicial. En aquest sentit, especifiquen les fonts, el tribunal hauria d’observar els fets, les dates, quines persones afectaria i quina responsabilitat s’amnistiaria -penal, civil, administrativa o comptable-.

En el supòsit que l’amnistia esborrés la responsabilitat comptable dels amnistiats, afegeixen les fonts, el judici podria quedar en no res "en qualsevol moment", ja fos en el moment en què els consellers n’estiguessin deliberant la sentència o, fins i tot, es podria suspendre la vista oral si la norma per exculpar independentistes entrés en vigor abans del 17 de novembre, cosa molt poc probable consultant el calendari ajustat. A més, segons les fonts, el Tribunal de Comptes té la potestat de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC), malgrat que “ara mateix no està sobre la taula”, segons han afirmat.

La sentència es pot recórrer davant la secció d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes, la resolució de la qual es pot recórrer davant la pròpia sala de Justícia de l’organisme. A posteriori es podrà presentar recurs al Tribunal Suprem.

Puigdemont pot declarar per videoconferència

Els demandats en la causa no tenen l’obligació d’assistir a la vista, tan sols els seus advocats. A petició de les defenses, Carles Puigdemont està citat per comparèixer el divendres 17 a Madrid. Si no està beneficiat per una hipotètica amnistia, és pràcticament impossible pensar que el president a l’exili pugui comparèixer a la capital espanyola, atesa l’ordre nacional de detenció que encara pesa a sobre d’ell a càrrec del jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena. En qualsevol cas, l'expresident també la possibilitat de respondre a distància.

El judici arrencarà a les 11 del matí del 17 de novembre i a la vista oral, que està previst que no s'allargui més de tres hores, s’hi practicaran les proves d’interrogatori de part i interrogatori dels tres tres testimonis admesos a l’audiència prèvia. En finalitzar es faran les conclusions oral i el judici quedarà vist per sentència, amb el permís d’una possible amnistia.