Els diumenges tenen els seus rituals i les portades dels diaris també. Entrevistes llargues, fotografies estudiades i polítics disposats a explicar com pensen governar un país que encara no sap qui tindrà les claus de la Moncloa d'aquí a unes setmanes. Aquest diumenge, 8 de novembre, els protagonistes són tres homes amb ambicions conegudes i un destí encara per escriure: Alberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez i Santiago Abascal. A tres setmanes de les eleccions del 29N, els tres aspirants exhibeixen les seves cartes, mentre les enquestes intenten prendre el pols a una societat que acumula motius per a la inquietud. Un dels més preocupants és la crisi ferroviària després de la tragèdia d'Urda, que ha deixat una ferida molt més profunda que la que es pot reparar amb obres a les vies. I, més enllà de les nostres fronteres, les portades també miren cap a Israel, la violència a Cracòvia i les últimes ocurrències de Donald Trump.
Les portades d'aquest diumenge deixen, en definitiva, tres candidats que volen dirigir el país i moltes incògnites sobre el país que acabaran dirigint. Feijóo calcula les aliances, Sánchez reivindica les seves opcions i Abascal busca ampliar el seu espai. Mentrestant, els ciutadans continuen preocupats per arribar a final de mes, trobar habitatge o pujar a un tren amb la tranquil·litat que arribaran a la seva destinació. Els polítics ja tenen marcada la data del 29 de novembre al calendari. El que encara no està tan clar és si, després de les eleccions, el país trobarà el camí o continuarà buscant-lo.
Les tres entrevistes als principals candidats
Feijóo obre el ball a El País amb una entrevista i una frase que deixa marge per a gairebé tot: "Fer una coalició de govern amb Vox no depèn de mi". El líder del PP no descarta compartir el Consell de Ministres amb Santiago Abascal, però prefereix no comprometre's més del compte abans que parlin les urnes. Feijóo també anuncia que derogarà els decrets d'habitatge si arriba a la Moncloa i assegura que Sánchez està aconseguint "desactivar tota l'esquerra i absorbir-la". A La Razón, mentrestant, el popular apareix en un míting, envoltat de banderes, mentre el diari posa el focus en les inquietuds del govern socialista amb un titular que sembla anunciar una mudança imminent: "Els ministres ja es pregunten qui els aixecarà les catifes". Segons el rotatiu, al govern s'hi ha instal·lat la sensació de final de cicle i els ministres comencen a pensar en qui podria ocupar els seus despatxos.
Pedro Sánchez, en canvi, no té cap intenció de donar la partida per perduda. A La Vanguardia protagonitza una entrevista amb una afirmació que combina confiança i prudència: "El partit el guanyarem, però encara no està guanyat". El president espanyol recorre al llenguatge futbolístic per transmetre que el resultat continua obert i que no és moment d'abaixar la guàrdia. Una cosa és proclamar la victòria i una altra aconseguir-la. El contrast amb La Razón és prou eloqüent: mentre Sánchez parla de guanyar, el diari madrileny ja especula sobre qui aixecarà les catifes del seu govern.
El tercer protagonista és Santiago Abascal, que ocupa la portada d'El Periódico amb una declaració tant contundent com necessitada d'explicacions: "Tant me fa com, el que m'importa és pagar les pensions". El líder de Vox posa l'objectiu per sobre dels procediments, encara que el com sigui precisament una de les grans preguntes quan es parla de sostenibilitat del sistema. El diari aprofita l'embranzida electoral per explicar com els partits han sortit a caçar vots a les xarxes socials. WhatsApp, els vídeos curts i els algoritmes s'han convertit en eines imprescindibles d'una campanya en què els mítings tradicionals ja no són suficients. Ara cal convèncer els votants, però també aconseguir que l'algoritme els ensenyi el missatge.
Un panorama inquietant i la por d'agafar el tren
I mentre els polítics competeixen per conduir el país, una bona part dels ciutadans desconfia dels trens que haurien de portar-los d'un lloc a un altre. L'ABC dedica la seva portada a una enquesta de GAD3 que dibuixa un panorama inquietant després dels accidents ferroviaris. Sis de cada deu espanyols consideren que els trens no són segurs. Més concretament, el 63% els veu poc o gens segurs, un 55% admet que té molta o força por de tornar a viatjar en ferrocarril i el 72% considera que l'alta velocitat s'ha deteriorat. La imatge dels combois accidentats a Urda, on van morir 69 persones, ocupa bona part de la primera pàgina. No és una fotografia fàcil d'oblidar, ni tampoc una tragèdia que es pugui deixar enrere només amb declaracions polítiques. L'enquesta també mesura el desgast del govern: el 66% dels consultats reclama més dimissions, a banda de la d'Óscar Puente.
I El Mundo afegeix nous interrogants sobre les circumstàncies de l'accident amb un titular atribuït a la maquinista: "Vaig intentar comunicar-me amb Atocha en quatre ocasions sense resposta". Segons el diari, les dades registrades pel tren revelen una frenada molt brusca abans de la col·lisió, mentre la investigació continua intentant reconstruir què va passar durant aquells minuts decisius. La qüestió ja no és només saber què va fallar, sinó entendre per què no es va poder evitar la catàstrofe. La Razón també aborda el deteriorament dels serveis públics i presenta la crisi de l'alta velocitat com un dels exemples més dramàtics d'aquesta situació.
L'habitatge és l'altre gran problema que treu el cap en plena campanya. L'Ara hi dedica un dossier amb el títol "L'habitatge encén la campanya" i assenyala que els preus del lloguer i de la compra han augmentat dues i tres vegades més que els salaris des del final de la crisi econòmica. Una realitat que contrasta amb l'optimisme dels discursos electorals: mentre uns prometen canvis i els altres defensen la feina feta, trobar un sostre assequible continua sent una cursa d'obstacles per a una part important de la població.
La violència colpeja la vella Europa
En l'àmbit internacional, la violència també colpeja la vella Europa. Diverses capçaleres, entre les quals La Vanguardia, El País i El Mundo, recullen l'atemptat al centre de Cracòvia, a Polònia, que ha deixat almenys sis morts i nombrosos ferits. Les imatges dels serveis d'emergències i de les víctimes esteses a terra recorden que les tragèdies poden irrompre de manera brutal en la quotidianitat de qualsevol ciutat.
També és notícia que Israel viu un tomb polític de primera magnitud. La Vanguardia i El País destaquen que el president israelià, Isaac Herzog, ha encarregat formar govern a Gadi Eisenkot, el principal rival de Benjamin Netanyahu. Tot i que el Likud va ser el partit més votat en les eleccions del 27 d'octubre, Eisenkot ha aconseguit reunir prou suports parlamentaris per rebre l'encàrrec. Un canvi d'escenari que obre una nova etapa d'incertesa política a Israel, on formar una majoria de govern acostuma a ser una feina considerablement més complicada que guanyar unes eleccions.
I, per acabar, una notícia que sembla una broma, però que El País porta ben seriosament a la portada. Donald Trump ha ofert la secretaria de Premsa de la Casa Blanca a Dana White, el màxim responsable de l'UFC, la principal organització d'arts marcials mixtes del món. El president nord-americà, que ja fa temps que ha convertit la política en un espectacle permanent, sembla trobar atractiva la idea d'incorporar a la comunicació presidencial algú acostumat a organitzar combats. Potser considera que les rodes de premsa necessiten menys explicacions i més cops d'efecte. En tot cas, la proposta dona per a més d'una interpretació.
La Razón també es fa ressò del viatge del papa Lleó XIV a l'Uruguai, un dels països més laics de l'Amèrica Llatina, mentre que El Punt Avui reivindica la feina i les condicions laborals dels professionals de la cultura amb un dossier sota el lema "Valorem la cultura". Una pausa necessària entre tanta batalla política i tanta notícia inquietant.
