Quina força té el Govern per negociar res? Si li hem regalat a l’estat dos anys, què en treurem de la taula de diàleg? Aquestes han estat algunes de les preguntes que ha formulat el president Quim Torra respecte a l'efectivitat que pot tenir la via del diàleg amb el govern de Pedro Sánchez. Segons ell, la posició de la part catalana no és prou contundent. La seva proposta? "un salt col·lectiu". Segons ell, la clau està en la mobilització massiva. "Només proclamant la república i defensant-la al carrer, ens en sortirem", ha insistit.
Així ho ha declarat durant la seva intervenció a l’acte Les institucions i Catalunya, dins l’edició d’enguany de la Universitat Catalana d’Estiu a Prad (Conflent), en la qual també hi ha participat la presidenta del Parlament Laura Borràs.
Lamenta no haver "aprofitat" l'1-O
En aquest sentit, ha lamentat no haver aprofitat prou el resultat del referèndum de l'1-O, una data de màxim "empoderament popular": "Si haguéssim proclamat la independència el 3-O, estaríem en una situació ben diferent", ha opinat Torra.
És més, ha comparat aquesta data amb la proclamació de la república l'any 1931: "La diferència entre el 14 d'abril i l'1 d'octubre és que el segon tots ens vam posar d'acord de tirar-lo endavant", ha assenyalat.
"És una tendència d’alguns catalans de pensar que la solució catalana anirà lligada a l’espanyola. La història demostra que això no passarà mai", ha criticat.
"Un moment de confusió"
En un discurs ple d'escepticisme cap als moviments impulsats per ERC sobre com culminar el procés sobiranista, el president ha assegurat que Catalunya es troba en "un moment de confusió, i un dels elements que el provoca és, precisament, la taula de diàleg".
La seva aposta és clara, "o negociem el referèndum, o proclamo la independència. Aquesta ha de ser la base de la taula", una taula que, segons ell, ni tan sols s'hauria de produir.
"Catalunya no està en condicions de seure a la taula"
"Catalunya no està en condicions de seure en una taula de diàleg si ni tan sols coneix la seva metodologia. L’independentisme ara no s’ho pot permetre. Normalitzar aquesta situació normalitza un estat de dependència amb l’Estat espanyol", ha continuat. Amb tot, considera que, tot i que, en aquest moment, "som forts a les urnes", "estem en un moment de més debilitat que mai".
El president Quim Torra al costat de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, durant la seva intervenció a l'UCE 2021 / UCE
Contra el sistema autonòmic
D'altra banda, Torra ha mostrat un ferm rebuig contra el sistema autonòmic atès que es tracta "d'una estructura que dificulta el pas que hem de fer com a nació per assolir la independència".
"És un monstre burocràtic amb centenars de funcionaris i un entramat de jutges i lleis", ha clamat. "En aquests moments, juntament amb la por i la repressió, aquest sistema és una dificultat per aconseguir l'autodeterminació".
Descarta el diàleg
La seva postura respecte a la possible negociació amb els de Sánchez és totalment pessimista. Segons ell, "no hi ha cap altra sortida possible amb l’Estat espanyol", una afirmació que ha justificat recordant la primera reunió de la taula que ell mateix va presidir: "El govern més progressista de la història ens va deixar clar que mai negociaran el dret a autodeterminació de Catalunya".
Relacions entra la ciutadania i les institucions
I és que, tal com ha assenyalat, l'any 2015 ja es va empènyer un "un procés democràtic exquisit" cap a l'autodeterminació, que no va resultar.
Arribat aquest punt, ha fet una crida a tot el moviment independentista a "exigir un programa concret sobre com s'ha d'arribar a la independència" i, així, aconseguir un "joc de pressions i contrapressions per part de la ciutadania i les institucions".
Una relació en la qual s'ha de treballar exhaustivament, per tal que els organismes que conformen el Govern materialitzin la voluntat de la població. Pel que fa a aquesta qüestió, ell mateix ha admès que va "passar tota la presidència patint per no complir el que m'havia demanat la gent".
Una mirada al passat de Catalunya
Finalment, Torra ha volgut recordar alts càrrecs de la Generalitat al llarg dels anys. Un d'ells, el president del Parlament Heribert Barrera, "que va votar que no a la Constitució perquè no incloïa l'autodeterminació". No només ha fet al·lusió directa a ells, sinó que també sobre com els partits actuals tracten el seu llegat: "L'entorn d'Acció Catalana, com a part d'ERC, fa que Macià es tiri enrere el 14 d'abril del 1931", ha lamentat.
El president Quim Torra a l'acte de Les institucions i Catalunya, dins l’edició d’enguany de la Universitat Catalana d’Estiu / UCE