El 131è president de la Generalitat, Quim Torra, ha reaccionat a través de Twitter a la decisió del Tribunal Constitucional de tombar el seu recurs d'empara contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (posteriorment ratificada pel Tribunal Suprem) que el condemnava a un delicte de desobediència i l'inhabilitaven durant un any i mig per ocupar un càrrec públic. Torra ha anunciat un nou pas: "Ara toca la via judicial europea". És un camí que considera que és l'únic "on els independentistes catalans podem trobar justícia". En la piulada, el president ha inclòs un comunicat de la seva oficina on destaca que no ha rebut notificació prèvia i que ha conegut la decisió del ple del TC a través d'una nota de premsa.
Paral·lelament, Torra ha fet èmfasi en el fet que aquest acord no s'ha adoptat de forma unànime en el si de l'alt tribunal, i troba "molt significatiu" que el rebuig al seu recurs "tingui el vot particular dels dos millors juristes del tribunal". En aquest cas, es refereix als magistrats Juan Antonio Xiol i Ramón Sáez, que han presentat vots particulars. El comunicat de l'oficina del president precisa que aquests dos vots particulars s'oposaven a la decisió adoptada pel TC. Encara sobre la resolució de l'alt tribunal, Torra apunta en la nota de premsa que aquesta "arriba quan ja fa gairebé dos mesos que es va complir íntegrament la condemna d'inhabilitació (el 3 de gener de 2022) i quan ja no hi hauria hagut cap opció de reparar el dany causat". Paral·lelament, el 131è president de la Generalitat assenyala que es tracta d'un "exemple més que la justícia espanyola corre quan vol córrer i va lenta quan li convé, d'acord amb una intencionalitat política que no amaguen els membres del tribunal quan en tenen l'ocasió".
La decisió del TC
Els fets pels quals el TSJC va condemnar Quim Torra es remunten al mes de març de 2019, quan el president va rebre diversos requeriments de la Junta Electoral Central que l'instaven a retirar la pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics i del retorn dels exiliats penjada al Palau de la Generalitat. La JEC asseverava que es tractava de "simbologia identificable amb determinades opcions polítiques" i considerava que s'infringia el principi de neutralitat imposat als poders públics en període electoral. Després de rebre el recurs d'empara de Torra, el Tribunal Constitucional ha comunicat aquest dimecres que el rebutja perquè descarta la vulneració dels drets al jutge imparcial, al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa, a la presumpció d'innocència i al dret a la igualtat que denunciava el president.
El Constitucional sosté que "el recurrent no va ser condemnat per les seves idees, opinions o manifestacions, sinó per l'incompliment d'uns requeriments derivats d'un ús inadequat dels edificis públics, que han d'estar al servei dels interessos generals, no d'un grup més o menys concret o nombrós de persones, amb exclusió de la resta". Afegeix l'alt tribunal que "l'exhibició de simbologia partidista, en tant que identificable amb determinades opcions polítiques, infringia el deure de neutralitat i objectivitat que, en tot moment, ha de ser respectat pels poders públics, però especialment durant el període electoral". Properament, Quim Torra farà front a un nou judici per desobediència per no haver retirat la pancarta —ell considera que va fer "obediència a la voluntat democràtica dels catalans"—. Tindrà lloc el dijous 17 de març al jutjat número 6 de Barcelona. El president també agraeix als seus advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal per portar la seva defensa.