El president Quim Torra, juntament amb el president a l'exili Carles Puigdemont i l'expresident Artur Mas, han demanat per carta explicacions al Rei pel discurs del 3-O. A més, en la missiva, els tres presidents demanen a Felip VI que escolti "sense apriorismes ni prejudicis" i ajudi a "facilitar un procés d'obertura, modernització i prevalença democràtica". 

En la carta també hi ha un afegitó del president Quim Torra en què li demana reunir-se divendres amb motiu de la visita del monarca a Catalunya. De fet, els tres presidents asseguren que la inauguració dels Jocs Mediterranis és “una oportunitat que ens brinda la història per reparar i recosir allò que la violència, la repressió i la persecució contra l’1-O va provocar”.

En aquest sentit, li demanen que “aprofiti aquest moment i no deixi perdre l'ocasió" d'obrir una etapa de diàleg. “Aquesta setmana vindreu a Catalunya i us volem rebre amb la voluntat d'obrir una etapa de diàleg, negociació, reconeixement, respecte democràtic, modernitat institucional i respecte pels drets civils i polítics i les llibertats fonamentals”, defensen.

 

El 3-O: "Una ferida considerable"

En la carta també denuncien que l'1-O hi va haver una "violència policíaca desmesurada i inacceptable contra ciutadans que volien expressar pacíficament el seu vot”, i que per això “és i serà un dia molt especial per a la majoria dels catalans”.​ En aquest sentit, l'adverteixen de que la seva compareixença del 3-O "va obrir un ferida considerable a molts ciutadans que no s'haurien pensat mai que el Cap de l'Estat donaria la seva aprovació a la violenta repressió de la policia contra ciutadans completament pacífics". 

Per aquest motiu, Torra, Puigdemont i Mas l'interpel·len a defensar el diàleg: "De debò que no hauríeu de situar-vos per damunt d'uns interessos particulars i mirar de ser una veu de conciliació i de defensa del diàleg?".

Tots tres consideren que el Rei hagués hagut de "quedar al marge de la pugna política" i li recorden que "una monarquia constitucional moderna i europea ha d’aspirar a la igualtat, la justícia, la llibertat, la fraternitat, sense cap renuncia” i, sobretot, asseguren, “a la democràcia entesa de manera genuïna i autèntica”. “Això és entendre que els poders emanen del poble i no a l’inrevés”, afegeixen.

En aquesta mateixa línia, insisteixen que “els conflictes polítics s'han de resoldre sempre per vies democràtiques”, i assenyalen que “estem segurs que cap demòcrata no es pot oposar a donar la veu a la gent”. Per això, reclamen “que s'acabi d'una vegada aquesta situació d'anomalia amb què els jutges i els policies ocupen l'espai que hauria d'ocupar la veu i la paraula dels representants polítics; que s'acabin les presons que tanquen demòcrates i els exilis que allunyen gent pacífica; que la llei s'ajusti a les voluntats democràtiques i que no sigui la democràcia qui s'hagi d'encotillar a unes lleis antigues”.

En definitiva, tots tres conclouen “que la política torni a la política i el debat i l'intercanvi d'opinions siguin les regles amb què avancem tots plegats per encarar les controvèrsies”.