El president Quim Torra ha replicat aquest dimarts a la magistrada del jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona que l'ha processat per "contumaç rebel·lia" en la segona causa pels llaços grocs. En un comunicat, Torra es reafirma i assegura que "si això vol dir tornar-hi un cop i un altre plantant-se davant l'Estat en defensa dels drets fonamentals dels catalans, l'acusació és correcta".

Amb aquest nou processament, la jutge, María Antonia Coscollola, deixa el 131è president a un pas del seu segon judici per desobediència a resolucions judicials, arran de la pancarta de suport als presos polítics penjada a Palau.

Davant d'això, Torra, com ja va fer en el primer judici, no s'ha doblegat. Ha alertat que la justícia espanyola "s'ha acostumat a intervenir en els afers propis de la política" i considera que aquest "nou pas repressiu contra la llibertat d’expressió i contra els drets civils més elementals demostra la voluntat de marcar l'agenda política i el calendari per part del poder judicial". En aquest sentit, considera que amb el processament "queda força evidenciada la sintonia entre la Fiscalia i l'extrema dreta que continua exercint d'acusació popular en les persecucions contra els independentistes".

El procés judicial

La magistrada dona per finalitzada la instrucció contra Torra i ara dona 10 dies a les parts perquè presentin els escrits d'acusació i defensa. Aquest nou procediment judicialel va iniciar l'entitat Impulso Ciudadano. En la seva resolució, el jutjat constata que la conducta de l'investigat "demostra indiciàriament una contumaç rebel·lia enfront d'allò ordenat" pel TSJC el 19 de setembre del 2019, que va donar-li 48 hores perquè retirés la pancarta.

En la interlocutòria, que es pot recórrer, la jutge conclou que Torra va incórrer presumptament en un delicte "menys greu" de desobediència per la seva "falta d'acatament" a l'ordre judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que li va ser notificada personalment el 23 de setembre del 2019, perquè retirés de la balconada del Palau de la Generalitat la pancarta que havia penjat el 27 de maig d'aquell any per demanar la llibertat dels "presos polítics i exiliats", amb un llaç groc.

Aquesta segona causa per desobediència a Torra es va obrir el febrer passat arran d'una denúncia de la plataforma Impulso Ciudadano, que exerceix l'acusació particular. L'ordre dirigida a Torra la va dictar el setembre del 2019, com a mesura cautelar, la sala contenciosa del TSJC, arran d'una demanda d'Impulso Ciudadano que demanava que es despengessin la pancarta i el llaç del balcó del Palau per mantenir la neutralitat de l'edifici de manera permanent, no només en període electoral.

Què va passar?

Torra no va fer cas de l'ultimàtum de 48 hores que li va donar el tribunal i va recórrer en paral·lel l'ordre. Després d'això el TSJC va dictar un nou requeriment en què instava els Mossos d'Esquadra a retirar els símbols de suport als presos polítics del Palau "de manera immediata". Davant d'aquesta situació, van ser els Mossos d'Esquadra els que van acabar retirant la pancarta, amb el lema en català i anglès "Llibertat presos polítics i exiliats" i flanquejada amb un llaç groc.

Després de la retirada de la pancarta, quatre activistes independentistes, els exdiputats Lluís Llach i Antonio Baños, l'actriu Sílvia Bel i la portaveu de la plataforma Som Escola, Teresa Casals, en van desplegar una altra amb el lema "Llibertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans".

Aquesta segona causa per desobediència pels llaços va recaure al principi en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si bé l'alt tribunal es va inhibir en favor d'un jutjat ordinari quan Torra va perdre la condició d'aforat en ser inhabilitat.

Torra va comparèixer com a investigat per desobediència el passat 23 de setembre davant del jutge del TSJC Carlos Ramos, que el va citar per aquesta segona causa dies abans que fos definitivament inhabilitat, encara que es va negar a declarar al·legant que "la sentència ja està escrita" i que era una víctima més de la "repressió" a l'independentisme.