El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat ''responsabilitat'' i un enfortiment de les institucions abans que arribi la sentència als líders independentistes per recuperar la iniciativa i marcar un ''horitzó clar''. En aquest sentit, ha fet extensiva aquesta responsabilitat també als partits, les entitats i la ciutadania, ''que és qui ha de manar el rumb de Catalunya''.

Durant el discurs que ha ofert en l'acte institucional de la Diada a Lleida, el primer organitzat de forma conjunta entre Paeria, Govern i Diputació, Torra ha fixat l'Onze de Setembre com el ''tret de sortida'' d'una nova etapa que faci ''recuperar el tremp'' i les ganes de ''fer possible allò que algú va pensar que seria impossible''.

torra lleida - acn

Ofrena al monòlit que recorda els fets del 1707 a Lleida. | Foto: ACN

El president Torra ha remarcat que tant les institucions, com els partits, les entitats, la ciutadania i ell mateix tenen una responsabilitat molt gran ara que arribarà la sentència als líders del procés d'independència. ''No la pot esquivar ningú'', ha afegit, i ha recordat que ell ha de fer una proposta per ''acabar el camí cap a la independència''. En aquest sentit, ha assegurat que no va acceptar la presidència de la Generalitat ''per gestionar l'autonomia'' després de l'1-O. Torra ha apostat perquè es marqui un ''horitzó clar, diàfan i sense boires'' i que es recuperi la iniciativa.

Segons el president, la ''repressió'' de l'Estat espanyol busca que els catalans independentistes estiguin ''a la defensiva, barallats i plens de desconfiança'', que faci que només es dediquin a ''posar pedaços i tapar ferides'' en lloc d'avançar cap a l'objectiu. És per això, que Torra ha apostat perquè la Diada sigui ''el tret de sortida'' d'una nova etapa que ''ens faci recuperar el tremp i les ganes de fer possible allò que algú va pensar que seria impossible''.

Torra ha reiterat que els catalans volen la ''sobirania i la capacitat de decidir'' el país. Ha afegit que ho volen fer votant, debatent i consensuant de manera pacífica i cívica. A més a més ha dit a l'Estat que si no respecta l'opinió dels catalans, ''ha de tenir ben clar que ens plantarem'', i que no es resignaran a la submissió. Així mateix, ha remarcat que el futur es vol decidir de manera ''pactada i ordenada, amb un referèndum vinculant i reconegut'' però ha alertat que si la resposta torna a ser l'opressió, l'exili i la presó, es tirarà endavant.

A l'acte hi han fet discursos el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn i l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo. Talarn també ha parlat de la sentència i ha posat en valor el ''compromís'' de tots els pobles en la unitat institucional i la llibertat. De la seva banda, Pueyo ha apuntat la incertesa dels propers mesos i ha apostat per seguir el camí que marquen els encausats i els exiliats a l'hora de planificar una resposta a la sentència. 

Després de l'acte institucional, les autoritats s'han desplaçat fins al monòlit que recorda els fets del 1707 a Lleida on han fet una ofrena i s'ha cantat els Segadors. Prèviament, els Castellers de Lleida han aixecat un pilar.