Salvador Illa té el mal costum de no respectar algun topònim català quan fa declaracions o entrevistes en castellà. El taló d’Aquil·les del president és Lleida, que acostuma a convertir en Lérida, la forma que utilitzen els castellans, un lapsus impropi d’un president de la Generalitat. Tot i que Lérida sigui lingüísticament acceptable segons la forma històrica en espanyol, en català el topònim correcte i oficial és Lleida, com ho és Girona en comptes de Gerona, i és el que s’hauria de mantenir encara que la conversa tingui el castellà com a llengua de comunicació. Del tema n’ha parlat el conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, que ha estat entrevistat a El matí de Catalunya Ràdio amb motiu de la setmana per la llengua al 3Cat. Vila no ha tingut més remei que admetre que aquest és un costum que el president ha de canviar. “El tema dels topònims és un bon exemple de com tots plegats hem d’anar modificant els nostres comportaments. No ens enganyem, tenim una societat que és com és i que, per tant, ha d'anar modificant. I el mateix president diu: ‘Sí, em vaig equivocar en això. He d'anar millorant’”, ha reconegut el conseller, que ha afegit: “Cap problema, perquè recordem que hem d'acomboiar des dels no parlants el que volem que entri en l'ús de la llengua. I, evidentment que les autoritats han de donar exemple”.  

La tercera ensopega amb la pedra de 'Lérida'

Aquest error, impropi d’un president de la Generalitat, que ha de donar exemple, com admet el mateix conseller que ha de vetllar pel català, no és una qüestió menor perquè ha generat moltes crítiques per part de l’oposició, que fins i tot ho ha arribat a qualificar de “vergonya”, després de la darrera ensopegada del president, el passat 22 d’abril. “El alcalde de Lérida lo que está haciendo es iniciar un proceso para modificar una ordenanza de espacio público de convivencia y dice que en la calle no puedes ir desnudo ni te puedes tapar la cara"; "Yo, en Lérida, cuando he ido, no me he encontrado a gente con burka”, va dir el president de la Generalitat, que fins a dos cops va utilitzar el concepte Lérida, en castellà, en una entrevista a Onda Cero en què fins i tot el periodista que l’entrevistava, Carlos Alsina, va fer servir el topònim Lleida. I no era la primera vegada que Salvador Illa cometia aquesta relliscada. El maig del 2024, durant la campanya electoral, ja va dir Lérida en un míting a Santa Coloma de Gramenet, i va haver de fer acte de contrició i demanar perdó en una entrevista a El País. “Va ser per un lapsus. Si tot el que m’han de dir és que en un acte vaig dir Lérida en lloc de Lleida, jo els responc què han fet ells, durant els seus mandats, per evitar el retrocés de l’ús social del català. Soc humà, cometo errors i tant de bo només cometés aquest”. Però aquell mateix any va tornar a referir-se a la capital del Segrià com a Lérida en un acte de campanya per les eleccions europees a l’Hospitalet. En aquella ocasió també ho va atribuir al cansament i va rectificar posteriorment, al·legant que “Lleida és Lleida”.  Però fa una setmana va ensopegar per tercer cop amb la mateixa pedra. La revelació d’aquest matí del conseller Vila dona a entendre que n’han parlat, que el president és conscient que aquest és un tema que ha de corregir, en un moment en el qual el català —atacat per terra, mar i aire— no es pot permetre aquesta mena de gestos que debilitin el discurs del Govern amb el seu compromís amb la llengua.

El plurilingüisme del Govern

Vila també ha sortit al pas dient que pertany a un Govern amb un president que fa tuits en castellà. “El president segueix la norma que s'aplica en qualsevol llengua mitjana”, ha respost. El conseller ho ha justificat explicant que “quan ens adrecem a la societat catalana de forma prioritària, quan és el nostre destinatari prioritari, la llengua ha de ser el català. Perquè és la nostra llengua de cohesió, la nostra llengua històrica i, a més a més, necessita un suport específic. Quan ens adrecem a altres societats, aleshores, a banda de posar-hi el català, ens podrem adreçar en altres llengües”. En aquest sentit, Vila ha fet la reflexió que “els catalans valorem el coneixement de llengües, realment el valorem, i ningú no vol un futur en què els catalans siguin estrictament monolingües”. Així, el conseller considera que “el nostre repte és gestionar el plurilingüisme de forma autocentrada. La manera senzilla és: per a la societat catalanoparlant, el català; per comunicar-nos amb el món, són plurilingües”.  

En defensa de la llengua a la Franja

El conseller Vila també ha sortit al pas d’un dels punts del pacte d’investidura a l’Aragó entre el PP i Vox per “alliberar-lo del català”, sobretot a la Franja, que és on es posa en qüestió la llengua. Preguntat sobre el que pot fer la Generalitat per salvaguardar el català a la Franja, Vila ha explicat que “el que podem fer és donar suport a la societat civil en aquelles iniciatives que permetin reforçar la llengua” i ha reconegut que, tot i que històricament la Generalitat ha tingut relacions amb les autoritats aragoneses pels cursos que es donen de català fora dels horaris lectius, ara les relacions “són més complicades pel seu posicionament” polític. Vila ha admès que “cal que siguem capaços d'utilitzar tots els mecanismes entorn de la protecció dels drets lingüístics individuals” i s’ha referit a la Carta europea dels drets de les llengües regionals i minoritàries. “Jo estic convençut que quan es faci el pròxim informe, el Consell d'Europa dirà que a l'Aragó no s'estan respectant els drets lingüístics”. També ha apel·lat a Madrid: “A veure de quina manera el govern de l'Estat pot vetllar per la defensa dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants, que parlen la llengua pròpia de la Franja de tota la història”.