El Consell d'Europa ha picat el crostó a l'Estat espanyol per la situació del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que està empresonat des del 16 d'octubre del 2017 alhora que el Tribunal Suprem el va condemnar l'octubre del 2019 a nou anys de presó per sedició. La relatora general de defensors de Drets Humans d'aquest organisme, Alexandra Louis, ha valorat que Cuixart segueix patint "represàlies i intimidació", així com ha ressaltat que "la seva situació no ha millorat". 

A més, ha posat de manifest que Cuixart és un activista polític, per la qual cosa no representa a cap partit. Per això, ha considerat que no hauria d'haver estat jutjat al TS que té "jurisdicció per jutjar els càrrecs electes i no pas activistes de la societat civil com ell” alhora que ha indicat que la defensa del president d'Òmnium va exposar que el judici va tenir un caràcter polític.

judici proces cuixart banc acusatsJordi Cuixart declaran en el judici de l'1-O en el Tribunal Suprem

L'únic activista empresonat d'Europa

"He examinat la situació del senyor Jordi Cuixart, president de l’associació Òmnium Cultural”, explica Louis en el seu informe amb data del 24 de març. La gal·la ha destacat que la situació d'aquest activista és similar a la d'altres països amb dubtosa qualitat democràtica com Rússia, Turquia o Azerbaidjan. A més, en el cas específic del català destaca que és l'únic defensor dels Drets Humans d'Europa que està empresonat

"Continuaré prestant molta atenció a la tasca dels òrgans i institucions del Consell d’Europa (…) També supervisaré la tasca d’altres organitzacions internacionals en relació amb aquest tema i alertaré el comitè i l’Assemblea de nous casos de violació dels drets dels defensors dels drets humans i de totes les noves iniciatives destinades a protegir-los”, assenyala Louis, que pertany al partit francès La República en Marxa, que a la Unió Europea està dins del grup polític Aliança de Lliberals i Demòcrates per Europa, en el qual també s'hi troba Ciutadans, que en reiterades ocasions ha defensat l'empresonament dels presos polítics i de Cuixart.  

 

El passat mes d'octubre, Louis ja va exigir que es revisés les condicions de presó d'aquest activista polític. “Les condicions de presó de Cuixart són particularment dràstiques” va assegurar en aquella ocasió.

També, s'ha mostrat preocupada pel fet que se li hagi suspès el tercer grau i, per tant, segueixi empresonat. En aquest sentit, ha tornat a fer una crida a les autoritats espanyoles perquè es revisi el seu empresonament i les condicions que li priven de gaudir del tercer grau per tal de "donar-li llibertat provisional tan aviat com sigui possible”.

Aquest estudi, no ha començat de la nit al dia, sinó que porta dos anys en marxa i es va iniciar el juny del 2019 quan el càrrec l'ocupava Raphal Compte. Llavors, va presentar un informe sobre els riscos que pateixen els defensors de drets humans a Europa i en va posar com a exemple a Cuixart.

"En l'informe, també denuncia que, tres anys després del seu empresonament, segueix patint repressió. Un cop més, aquest fet demostra la baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol", ha indicat Òmnium en el seu compte de Twitter on ha denunciat la situació que viu el seu president.

Més tocs d'atenció a Espanya

Aquest no és l'únic toc d'atenció que ha rebut Espanya per part del Consell d'Europa aquesta setmana. El passat 22 de març, aquest organisme va publicar una carta que va enviar la relatora de Drets Humans, Dunja Mijatović, al ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, on li mostrava la seva preocupació per la falta de llibertat d'expressió que podrien comportar delictes com les injúries a la Corona. 

"Us escric en relació amb diverses disposicions de la legislació penal espanyola que tenen un efecte negatiu impacte, inclòs un efecte esgarrifós, en l’exercici de la llibertat d’expressió, un dret d’importància crucial per un debat públic lliure i plural", comença la carta de Mijatović, datada l'11 de març.

 

Per la seva part, Campo li respon que a Espanya aquest dret es respecta totalment, però que té uns límits com en altres països. "Com ja sabeu, tant el Tribunal Europeu de Drets Humans com el Tribunal Constitucional espanyol mateix han establert, en abundant jurisprudència, que el dret a la llibertat d’expressió té límits. Establir i definir aquests límits és una responsabilitat dinàmica davant dels governs ha de prestar molta atenció", observa Campo en la missiva, publicada en el web d'aquest organisme.

 

Imatge principal: Una fotografia de Cuixart en una imatge d'arxiu / EFE

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat