El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà aquest dimarts sobre la petició d'extradició cursada per Espanya contra el raper mallorquí exiliat a Bèlgica Josep Miquel Arena, conegut artísticament com a Valtònyc, per aclarir si li pot aplicar de manera retroactiva la llei penal espanyola de 2015, que castiga de manera més severa l'apologia del terrorisme, o ha de ser la del cas concret --2012--, que implica una condemna a priori insuficient per ser extradit.

Les regles de l'Ordre Europea de Detenció i Lliurament (OEDE) preveuen un llistat de 32 delictes per facilitar el lliurament automàtic sense entrar a controlar la doble tipificació d'aquests delictes, sempre que estiguin castigats al país emissor de l'euroordre amb una pena màxima d'almenys tres anys.

El Tribunal d'Apel·lació de Gant (nord de Bèlgica) que examina un recurs sobre l'extradició de Valtònyc té dubtes sobre quina versió de la Llei espanyola ha de tenir-se en compte per decidir si es compleix el requisit que el delicte pel qual es reclama al raper estigui castigat per una pena màxima d'almenys tres anys de presó.

L'advocat general del TJUE, amb Valtònyc

El novembre passat, l'Advocat General del TJUE Michal Bobek va donar la raó al raper mallorquí en el seu dictamen en considerar que Espanya no podia aplicar de manera retroactiva la Llei penal espanyola de 2015 per sol·licitar la seva extradició a les autoritats judicials belgues.

Les opinions dels advocats generals no són vinculants per al Tribunal amb seu a Luxemburg, encara que en la gran majoria dels casos les sentències dictades pel TJUE segueixen la línia marcada per aquests dictàmens.

Bobek va apuntar, no obstant això, que la consulta al TJUE no versa sobre la fonamentació de la resolució condemnatòria per la qual es reclama el lliurament de Valtònyc, ni tampoc sobre si el delicte d'enaltiment del terrorisme pot subsumir-se automàticament en la categoria de terrorisme. Per això, explica en el seu dictamen, ni les seves conclusions ni la sentència que finalment dicti el Tribunal europeu no tenen cap impacte sobre altres aspectes que afecten la potencial execució de l'euroordre.

El mallorquí, que es troba a Bèlgica des del juny del 2018, va ser condemnat per l'Audiència Nacional a tres anys i mig de presó per delictes d'amenaces, enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, una sentència posteriorment confirmada per la Sala Segona del Tribunal Suprem.

La justícia belga va rebutjar en primera instància el lliurament de Valtònyc el setembre de 2018 al·legant que no existia la doble incriminació, és a dir, rebutjant que cap dels tres càrrecs pels quals va ser condemnat a Espanya no estiguin tipificats com a delicte tant a Espanya com a Bèlgica, decisió que va recórrer la Fiscalia de Gant.