El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha desestimat el recurs que la Comissió Europea va interposar contra la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) –la primera instància- d'anul·lar les oposicions europees que exigien només l'alemany, l'anglès i el francès com a segona llengua i no altres com el castellà o l'italià. Luxemburg confirma així la decisió de la primera instància i dona definitivament la raó a Espanya i Itàlia en considerar que el règim lingüístic de les proves era "discriminatori" i suposava una "diferència de tracte". El TJUE avala la decisió del TGUE perquè considera que aquesta limitació no estava "justificada".

En la sentència, el TJUE apunta que no veu que hi hagi un "vincle necessari" entre aquesta exigència i les tasques que han de fer els candidats que aprovin les oposicions ni que aquestes tres llengües siguin "totes utilitzades efectivament" pels serveis comunitaris als quals aspiraven els candidats.

El TJUE assenyala que limitar les alternatives de segona llengua a només l'anglès, el francès i l'alemany suposa una "discriminació per raó de llengua que no està objectivament justificat per l'interès del servei". Les dues oposicions a que es fa referència deien que els candidats havien de tenir un nivell mínim de C1 en una de les 24 llengües oficials de la Unió Europea i, a més, un nivell B2 en alemany, anglès o francès. Aquestes últimes tres llengües eren les que anomenaven 'la segona llengua' i estan qualificades per la Unió Europea com "les principals llengües de treball de les institucions".

Quan es poden limitar les segones llengües?

El Tribunal de Justícia recorda que l'àmplia facultat d'apreciació de què disposen les institucions en allò que pertoca a l'organització dels seus serveis està delimitada, de manera que, en cas de limitació del règim lingüístic d'un procés selectiu a un nombre restringit de llengües oficials de la Unió, la institució de què es tracti ha de demostrar que aquesta limitació està objectivament justificada per l'interès del servei, que és apta per respondre a necessitats reals, que és proporcionada a aquestes necessitats i que es basa en criteris clars, objectius i previsibles.

Segons el Tribunal de Justícia, el TGUE va examinar correctament si la Comissió havia demostrat que la limitació de l'elecció de la segona llengua dels candidats a les llengües anglesa, francesa i alemanya estava objectivament justificada i era proporcionada a l'objectiu de disposar de administradors immediatament operatius, concloent, encertadament, que no succeïa així. El Tribunal General va concloure que la Comissió no havia aconseguit demostrar que el coneixement satisfactori de aquestes llengües fos indispensable per assolir aquest objectiu. En particular, el Tribunal General va assenyalar que el coneixement de les llengües alemanya i francesa no estava més justificat que el d'una altra llengua de la Unió.

Ara, el Tribunal de Justícia confirma que els elements de prova relatius a la pràctica interna de la Comissió en matèria lingüística tenen com a únic objecte definir les llengües necessàries per al desenvolupament dels diferents procediments de presa de decisions de la Comissió, però no justifiquen la limitació en qüestió a la llum de les especificitats funcionals dels llocs de treball contemplats a les convocatòries d'oposicions.