L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha defensat que una entitat pública pugui prohibir als seus treballadors dur signes religiosos quan estigui justificat per una "finalitat legítima" i "els mitjans per aconseguir aquesta finalitat són adequats i necessaris". És a dir, que no considera que sigui cap mena de discriminació sempre que s'apliqui "de manera general i indiferenciada", sense posar en el focus una religió en concret. A més, se subratlla que en el cas de les entitats públiques, es considera que la neutralitat religiosa és una "finalitat legítima" per mantenir el "respecte a les conviccions" dels ciutadans i la "necessitat de tractar de manera igualitària i no discriminatòria els usuaris del servei públic".
Tot plegat prové d'un cas belga, l'advocat general del TJUE considera que el cas d'una treballadora d'un municipi belga, a qui se li va prohibir dur el vel islàmic no constitueix una discriminació religiosa. El mateix ajuntament va justificar la mesura per mantenir la neutralitat religiosa i la demandant va considerar que la prohibició vulnerava la seva llibertat religiosa.
La decisió del TJUE sobre les empreses i els símbols religiosos
L'octubre de 2022, el TJUE va donar llum verda a les empreses privades per prohibir als seus treballadors exhibir símbols religiosos al lloc de feina. Tanmateix, es matisa que la prohibició es pot fer sempre que "s'apliqui de manera general i indiferenciada a tots els treballadors" i sempre que no sigui un desavantatge particular per a aquella persona que té unes conviccions determinades. És a dir, que és un posicionament molt similar al que avui ha defensat l'advocat general d'aquest tribunal, però en el cas del sector privat.
Segons el TJUE, que el reglament laboral intern d'una empresa prohibeixi als treballadors manifestar verbalment o a través de la seva vestimenta les seves conviccions religioses o filosòfiques, no suposa una discriminació directa "per motius de religió o conviccions" en el sentit del Dret de la Unió, sempre que s'apliqui de la mateixa manera per a tots els treballadors. Ara bé, la justícia europea apunta que la prohibició sí que podria constituir una diferència de tracte basada en la religió o conviccions, si es demostrés (per part d'un tribunal) que la norma ocasiona un desavantatge particular per la persona que practica una religió o té unes conviccions determinades.
En la resolució sobre els símbols religiosos en l'empresa privada, el cas que va ser el punt de partida també s'origina a Bèlgica. A més, també involucra el vel islàmic.