"La tomba d'un comandant franquista reobre les ferides de la dictadura". Aquest és el títol del reportatge que ha publicat a The New York Times el corresponsal a Espanya del prestigiós rotatiu novaiorquès, Raphael Minder. La peça se centra en la polèmica desfermada a Sevilla per l'exhumació de les restes del general franquista Gonzalo Queipo de Llano.

"Segons a qui ho preguntis, Gonzalo Queipo de Llano era un feixista criminal durant la Guerra Civil Espanyola o un heroi nacional que va protegir el seu país i el catolicisme de l'amenaça del comunisme", enfoca Minder. "La resposta és essencial -constata el periodista- per decidir si s'han d'exhumar i retirar les restes del comandant militar, ubicats a la basílica que ell mateix va ajudar a construir al centre de la ciutat de Sevilla", es respon.

Diumenge passat, a Ginebra, el president Carles Puigdemont va denunciar la "veneració" que al seu parer existeix encara a Espanya pel dictador Francisco Franco. El reportatge de Minder exemplifica, si més no, com la figura de Queipo, icona del règim -tot i que era un adversari intern de Franco-, que va coordinar el cop militar des de Sevilla i la duríssima repressió al sud d'Espanya, continua provocant controvèrsia.  

A Queipo, famós per les arengues que llançava des de Ràdio Sevilla per animar els legionaris a liquidar els "rojos",  i a qui es considera responsable de més de 45.000 assassinats massius,  el van enterrar el 1951 a la basílica de la Macarena de la capital andalusa, que en part va finançar. A l'inici del conflicte, elements descontrolats havien destruït el temple original que acollia la verge sevillana, una de les figures més populars de les processons de Setmana Santa.  

El 2016, l'ajuntament de Sevilla va aprovar una moció promoguda per IU-CA que condemnava el cop militar del 18 de juliol del 1936 i rebutjava que Queipo continuï enterrat a la basílica de la Macarena perquè constitueix "una clara ofensa per als familiars de les víctimes del franquisme i els demòcrates". La moció es va aprovar per unanimitat llevat del punt que demanava retirar les despulles de Queipo de Llano de l'església: el PP hi va votar en contra i C's s'hi va abstenir.

El govern andalús també s'ha pronunciat en el mateix sentit d'acord amb la nova Llei Andalusa de Memòria Històrica. Però la basílica és propietat d'una germandat de Setmana Santa, que, com revela el reportatge de The New York Times, no ho té tant clar. José Antonio Fernández Cabrero, dirigent de la Germandat de la Macarena, diu desconèixer com Queipo de Llano va adquirir el terreny on ara hi ha la basílica el 1949 i afirma que el general franquista "va ser un protector del moviment de l'església catòlica".

Fernández Cabrero alega que la Germandat ja va retirar els símbols feixistes originals de la tomba de Queipo així com les referències al cop d'Estat del 1936 i el seu rang militar. "Em sorprèn que els polítics ara ens diguin que ho hem de reorbir tot", afegeix, després de recordar la llei del 1977 que va amnistiar els crims comesos pels franquistes durant la guerra. En canvi, Cecilio Gordillo, president de la Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, que dona suport a les famílies de les víctimes del franquisme, assenyala: "El problema no és el que hi ha escrit a la tomba, sinó la personalitat de l'home sepultat".