El setmanari britànic The Economist i el diari francès Libération han alertat del "desgavell institucional" en què ha entrat Espanya per l'enfrontament entre el PSOE i el PP, i recorden que és el més greu dels últims anys. Segons el setmanari, Espanya es troba en el major "embolic institucional" des de la declaració d'independència de Catalunya el 2017. "El conflicte que es viu al Tribunal Constitucional se centra en qui té el poder de nomenar els jutges. I els hiperbòlics tenen raó. No es mobilitzen tancs ni s'ocupen emissores de ràdio. Però Espanya es troba en l'embolic institucional més gran des que Catalunya va organitzar un referèndum d'independència il·legal el 2017", insisteix.

El setmanari britànic reconeix que “Espanya no està en perill d'esdevenir una dictadura”, però sí que hi veu riscos. “Més aviat, com als Estats Units i en altres llocs, els partits estan jugant amb duresa constitucionalment, i lluiten per controlar les Corts, que determinen les regles del joc polític”. Recorda en aquest sentit que l'any passat, l'índex de democràcia va rebaixar Espanya a una “democràcia defectuosa”, principalment a causa de l'enfrontament sobre el control dels jutges. “Espanya ha caigut en una espiral d'hiperpartidisme. Els espanyols diuen que valoren els polítics amb sentit d'estat. Però mentre ho exigeixin als oponents i no als de la seva corda, és probable que tot plegat canviï poc”, afirma amb pessimisme.

En sentit semblant, el diari francès Libération, el gran mitjà d'esquerres francès, ha comparat la crisi institucional a la qual PSOE i PP han abocat Espanya, amb la declaració d'independència de Catalunya que va aprovar el Parlament l'any 2017, i fins i tot amb l'intent de cop d'estat del 1981. "Des del 1978, amb el final de quatre dècades de dictadura a Espanya, el país ha passat per tres grans crisis institucionals que posen en perill el seu marc democràtic. La primera, el febrer de 1981, quan el tinent coronel Tejero va buidar la seva recàrrega a la Cambra sense aconseguir, però, un cop d'estat que va continuar cremant en la memòria. La segona, el setembre del 2017, quan els independentistes catalans van votar lleis inconstitucionals al Parlament de Barcelona per preparar una independència que duraria només uns minuts el mes següent, epíleg d'un referèndum il·legal i que va ser castigat per Madrid. La tercera seria ara, quan un alt tribunal impedeix la votació d'una llei a les Corts, perquè aquesta llei pretén modificar les normes que regeixen aquest tribunal", assenyala. 

El diari recull la valoració del professor de dret constitucional Javier García Fernández. “Vivim un moment excepcional on ja no es respecta l'equilibri i la separació de poders, i on la sobirania popular és trepitjada per un poder judicial que vol ser hegemònic”, assegura. Segons el diari, la paràlisi sense precedents que es viu al Tribunal Constitucional "debilita la democràcia espanyola" amb un escenari preocupant.

A la fotografia principal, Pedro Sánchez parlant amb l'escalador Alberto Ginés en un acte del Comitè Olímpic Espanyol | EFE