"Compra tu TFG, tesis o máster", diu un anunci a Google. No és excepcional. En teoria, un investigador demostra les seves capacitats acadèmiques mitjançant la redacció i defensa d'una tesi doctoral. En general, el temps d'elaboració d'una tesi és molt llarg: se sol situar per sobre dels 4 anys, i tot i que les universitats tracten de limitar al màxim els terminis, a vegades s'estira fins a gairebé una dècada. I, malgrat tot, hi ha alumnes que no passen tot aquest temps redactant una tesi, sinó que es limiten a encarregar la seva elaboració als anomenats "negres".
Diferents "ajudes"
Un dels problemes de la tesi és que es tracta d'una tasca que realitza l'investigador en la intimitat, i que, per tant, és realment difícil verificar si ha realitzat el treball sol o amb l'ajuda d'altra gent. Hi ha investigadors que cerquen l'ajuda d'un documentalista que els ajudi a trobar dades i lectures imprescindibles per al seu treball. N'hi ha d'altres que van més enllà, i demanen als seus col·laboradors que els facin resums de les diferents lectures per tal de no llegir els textos sencers. N'hi ha que tan sols demanen a algun expert que li faci una revisió final. I fins i tot hi ha els qui encarreguen tota la tesi a algun especialista. Senzillament, compren el seu treball acadèmic sencer. En qualsevol cas, aquestes són pràctiques que l'acadèmia condemna, perquè se suposa que una tesi ha de ser una feina de recerca personal, que el doctorand ha de realitzar tot el procés investigador sencer i que, en tot cas, les aportacions d'altra gent han de ser acuradament assenyalades, perquè el tribunal pugui valorar com condicionen el treball. Quan un alumne matricula la seva tesi, la universitat li designa un tutor que s'encarregarà de fer-li el seguiment. Ell és qui hauria d'assessorar-lo i qui hauria d'indicar-li quan el treball ja està llest per a lliurar. És habitual que el doctorand consulti altres experts (que són convenientment citats als agraïments), però no es considera vàlid que encarregui parts de la investigació a altres persones.
Els afeccionats
Moltes tesis elaborades per encàrrec no són fetes per professionals, sinó per investigadors que el sistema acadèmic situa en posició precària i que completen els seus minsos ingressos fent feines de "negre", com es diu generalment, habitualment pagades també, "en negre". Normalment els que busquen ajuda recorren en primer lloc a coneguts: és un secret a veus que molts doctorands o professors associats (tremendament mal pagats), a més de fer les seves recerques, col·laboren en l'elaboració de tesis de gent que té més ingressos i menys voluntat investigadora. I a les universitats no és infreqüent que es comenti que l'amant de torn d'algú ha estat, en realitat, el redactor de la seva tesi... Es fan favors acadèmics a canvi de favors sexuals? Ben probablement.
Les estructures professionals
A través d'internet és ben fàcil trobar empreses que s'ofereixen a fer una tesi. Totes elles afirmen haver resolt els problemes de milers d'estudiants, i ofereixen un ampli ventall de possibilitats: des de fer treballs d'una assignatura, fins a tesis doctorals, passant per treballs de fi de grau i de fi de màster. En realitat, la seva oferta generalment no és gaire clara; no és evident si ofereixen ajuda per a la documentació i per a la redacció, o si hi ha la possibilitat d'encarregar una tesi sencera. Però els títols són ben expressius: "Te hago tu tesis", diu una; "Hacemos tu tesis", apunta una altra; "TUTFG" (tu trabajo de fin de grado), suggereix una tercera... Hi ha alguna empresa, fins i tot, que s'ofereix a tornar a redactar tesis plagiades per ocultar els plagis: "Alliberem la teva tesi doctoral de plagi", afirma. Algunes d'aquestes empreses no semblen oferir moltes garanties; a les seves pàgines web hi ha errors gramaticals i fins i tot faltes d'ortografia: "perzonalizado", "horrario"... També hi ha estructures no professionals que competeixen amb aquestes empreses. A la pàgina web "Mil Anuncios" és fàcil també trobar-hi amateurs que ofereixen els mateixos serveis que les empreses. Alguns ofereixen ambigus serveis que es presenten com a "assessorament". D'altres són molt més explícits, com "Fem el teu treball de fi de grau, fi de màster o tesi per encàrrec"; o "Som un grup d'experts en Biologia, Física, Geologia, Matemàtiques i Química, que ens permeten realitzar tot tipus de treballs (TFG, TFM i Tesis) en diversos idiomes".
La solució a la malevolència acadèmica
Els professionals fins i tot ofereixen arguments morals per descarregar els problemes de consciència d'aquells que encarreguen la realització de la seva tesi. "Cansat dels exàmens universitaris i encara tens pendent el treball final", diuen uns amateurs que s'ofereixen com la solució al cansament estudiantil... També una pàgina web proposa, en la mateixa línia, "Faci la seva comanda i relaxi's". Una pàgina web broda les excuses: el problema dels estudiants seria "l'horari horrible" que no permetria fer una tesi (un horari que hauria estat elaborat per "personal docent malèvol"). La solució per resoldre els problemes creats per tan malèvol professorat seria, òbviament, pagar per fer una tesi. I ho presenten de forma francament bonica: "Quan els teus somnis s'acompleixen en realitat estaràs tan agraït als teus escriptors per ajudar-te a assolir-los".
Qualitat en qüestió
Un dels problemes per als qui encarreguen l'elaboració de les seves tesis és la possibilitat que el "negre", el redactor pagat, recorri directament al plagi d'altres autors. En realitat, assumir el pagament d'una tesi original, amb els anys de dedicació que implica, és pràcticament impossible... És probable que el redactor es limiti a fer un refregit de textos, o que, directament, plagiï. Una de les empreses que ofereix la redacció de tesis, assegura que el treball serà analitzat per un software antiplagi, i una altra afirma que donarà "garantia d'autenticitat". Però és ben difícil que algú pagui els anys de feina que suposa la realització d'una tesi de qualitat. Els treballs per encàrrec solen ser feines ràpides i poc profundes, per tapar l'expedient. Que després passin el filtre del tribunal depèn de la laxitud d'aquest. Però les universitats espanyoles són molt reticents a suspendre tesis. Els tribunals no solen voler enemistar-se amb el director d'una tesi, que fa d'advocat del doctorand, i per això la majoria dels treballs que es presenten acaben essent aprovats, sigui quina sigui la seva qualitat. Hi ha professors que reconeixen obertament haver estat membres de tribunals on s'han aprovat treballs indignes de la seva categoria.
La il·legalitat normalitzada
Totes aquestes empreses ofereixen "garantia de confidencialitat", tot apuntant que ningú se n'assabentarà de la seva col·laboració. De forma implícita estan reconeixent que la seva tasca és oferir serveis clarament il·lícits. I, a desgrat de tot, hi ha centenars de pàgines i anuncis que venen tesis.
Els beneficiaris
Una tesi doctoral serveix, bàsicament, per incorporar-se al sistema acadèmic, ja que al món empresarial, el títol doctoral no es valora especialment. La gent que inverteix en una tesi ho fa, o per simple prestigi, si tenen molts diners, o per obtenir avantatges a la carrera acadèmica. Seria aquest, per exemple, el cas de Fernando Suárez Bilbao, exrector de la Universidad Rey Juan Carlos I. Ara bé, generalment els especialistes en una matèria saben bé si un investigador té qualitat o no en la seva especialitat, més enllà del fet que hagi superat un tribunal de tesi. El fet que alguna gent progressi a l'acadèmia amb una tesi comprada és un problema vinculat a un altre dels aspectes més tèrbols del món universitari: la manca de transparència en la concessió de places. Però això mereixeria tot un altre article.