No és habitual que un diumenge les portades dels diaris de la premsa de paper coincideixin en els seus temes. Cada capçalera aporta pels temes propis; és dia propici per les entrevistes i enquestes. A menys que el dia anterior saltés una notícia d’impacte, com va passar aquest dissabte quan el jutge Juan Carlos Peinado va dictar una interlocutòria de 84 pàgines en la que enviava a judici oral Begoña Gómez, la dona del president espanyol Pedro Sánchez, acusada de quatre delictes -tràfic d'influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i malversació de cabals públics-, amb unes mesures cautelars sorprenents - li retira el passaport per risc de fuga, la prohibeix sortir de territori espanyol i l’obliga a presentar-se al jutjat cada quinze dies- i, per acabar-ho d’adobar, ho argumentava per la sospita que els policies que fan d’escorta Begoña Gómez la podien ajudar a fugir de l’acció de la justícia. Així que el protagonista indiscutible dels quioscos és el magistrat instructor Peinado, que amb la seva decisió ha provocat una autèntica tempesta política, amb acusacions de persecució, d'una banda, i retrets de l'altra i ha conquerit gairebé totes les primeres pàgines, però no totes l'expliquen de la mateixa manera. Això sí, hi ha un detall que també crida l'atenció: Begoña Gómez és a gairebé totes les portades, però no se la veu enlloc. Cap gran diari no ha escollit una fotografia seva per il·lustrar la notícia. La dona de Sánchez domina els titulars, però no les imatges. És una protagonista sense rostre, eclipsada per Lamine Yamal, Collboni, la calor o les tensions a l'Orient Mitjà. Una manera subtil de recordar que, avui, allò que ocupa les portades no és tant la persona com el símbol polític i judicial que representa.
A Madrid, especialment a la premsa conservadora, el focus no està tant en la controvèrsia de la decisió com en la contundència de la imatge. L'ABC ho resumeix amb un titular que sembla gairebé una sentència: "Begoña Gómez, a la banqueta i sense passaport pel risc de fuga". El Mundo insisteix en la mateixa idea: "El jutge veu risc de fuga en la dona del president". I La Razón completa el trio amb un altre titular gairebé calcat: "Peinado envia Begoña Gómez a judici i la deixa sense passaport". Els tres diaris comparteixen relat: el centre de la notícia és que el jutge ha apreciat un risc de fugida suficient per adoptar una mesura excepcional contra l'esposa del president. La decisió judicial es presenta com una nova complicació per a Pedro Sánchez, el seu govern i el seu partit.
El País, en canvi, també obre amb el cas, però posa l'accent en la polèmica que ha provocat la resolució. El diari destaca que la interlocutòria ha indignat el Govern espanyol i sectors policials, especialment perquè el jutge arriba a suggerir que l'escorta policial de Begoña Gómez podria facilitar una hipotètica fugida. Una argumentació que molts consideren insòlita i, fins i to, una barbaritat, com els mateixos policies. La fotografia principal, però, fuig de la política i recau sobre Lamine Yamal, que es reivindica amb una frase que podria servir per a més d'un protagonista de l'actualitat: "Jo em veig molt millor del que la gent em veu".
Quan el lector travessa l'Ebre, el panorama canvia lleugerament. La notícia continua sent la mateixa, però el to es modera i els titulars són purament informatius i no es mullen en valoracions tendencioses. La Vanguardia i l'Ara coincideixen gairebé fil per randa amb un titular descriptiu: "El jutge envia a judici Begoña Gómez i li retira el passaport". Sense adjectius, sense posar el focus en el risc de fuga en el titular principal. A la premsa catalana, el cas apareix com una notícia de gran transcendència política, però comparteix espai amb altres preocupacions. La Vanguardia mira cap a Londres i recorda que dimarts farà deu anys del Brexit amb una conclusió contundent: molts britànics voldrien tornar a la Unió Europea. L'Ara també dedica espai a aquella ferida encara oberta amb el reportatge "10 anys del Brexit: un país esquerdat", mentre il·lustra la portada amb una platja plena de gom a gom i una advertència ben terrenal: l'estiu arrenca amb una nova onada de calor.
Qui decideix sortir del carril és El Periódico. El diari de Prensa Ibérica considera més rellevant posar el focus en una infraestructura que fa anys que alimenta debats: l'ampliació de l'aeroport del Prat. Segons explica, la Generalitat, el govern espanyol, Brussel·les i Aena acceleren els contactes per desbloquejar definitivament la tercera pista. El cas de Begoña Gómez queda relegat a una posició secundària. I després hi ha El Punt Avui, que manté la seva tradició de mirar l'actualitat des d'una òptica pròpia. El gran dossier del dia està dedicat als sindicats professionals i a la fragmentació del món laboral. La resta de l'actualitat queda agrupada sota un títol tant irònic com resignat: "El nostre pa de cada dia". Allà conviuen Peinado i Begoña Gómez, els docents mobilitzats i el tancament de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran. Tot al mateix sac.
Més enllà del cas judicial, les portades coincideixen en dos temes globals, però que tracten d'una manera menor. El primer és l'Orient Mitjà. L'Iran anuncia el tancament d'Ormuz després dels bombardejos israelians al Líban, una decisió amb potencial per sacsejar els mercats energètics mundials. El segon és la calor. Les temperatures extremes tornen a ocupar espai destacat, recordant que hi ha fenòmens que no entenen de jutges, governs ni línies editorials.
