El Tribunal Constitucional romandrà pendent del desenvolupament de la jornada del referèndum al llarg d'aquest cap de setmana, disponible en cas que calgués celebrar una reunió d'urgència, segons informen fonts jurídiques. És la mateixa mesura que els dotze magistrats van prendre durant el passat mes d'agost, davant la possibilitat que el Parlament convoqués un ple extraordinari on aprovar les lleis de desconnexió. Una de les hipòtesis aquest cop, però, és que l'Alt Tribunal estigués sota la pista d'una nova possible conformació de la Sindicatura Electoral per reforçar les garanties de l'1-O.

La dissolució d'aquest òrgan fa uns dies es va produir per evitar les multes amb què el TC havia decidit sancionar els seus integrants —tant de la Sindicatura general com dels membres de les sindicatures demarcació: de 6.000 a 12.000 euros diaris—. Per evitar-ho, el Govern va demanar-los que donessin el relleu de la feina realitzada a ens públics, acadèmics i internacionals perquè segueixin observant el desenvolupament efectiu del referèndum. L'executiu català va denunciar llavors "l’ofensiva autoritària" de l'Estat, contra un ens electoral escollit pel Parlament.

La qüestió és que les funcions d'aquest organisme eren clau per dotar de garanties l'efectiu de l'1-O, tal com actuaria la Junta Electoral Central (JEC) en unes eleccions ordinàries. D'una banda, controlant que la votació es produïa dins dels paràmetres establerts a la llei de referèndum, aprovada pel Parlament el dia 6 de setembre —i suspesa pel TC—. I per extensió, garantir la transparència del procés electoral i supervisar l'actuació de l'òrgan encarregat del Cens Electoral. Per això es van designar cinc personalitats il·lustren del món acadèmic: juristes i politòlegs.

És més, el mateix conseller i portaveu del Govern Jordi Turull va deixar la porta oberta fa uns dies a reobrir la sindicatura. "La solució la notificarem abans de diumenge. Però per ara no ho podem explicar per evitar que hi hagi persones a les quals es pugui suspendre els seus drets. Els síndics van ser nomenats i ja se'ls dirà el que passarà. I això es deu al fet que hi ha una causa de força major, que és que l'Estat espanyol ha declarat l'estat d'excepció a Catalunya", va denunciar el portaveu en la passada roda de premsa del Consell Executiu, preguntat al respecte.