El Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs d'empara d'Oriol Junqueras contra una interlocutòria del Suprem que impedia al líder d'ERC anar a la sessió de constitució del Parlament el passat 17 de gener de 2018 després de les eleccions del 21-D quan portava dos mesos en presó preventiva. Ara bé, aquesta decisió no ha estat per unanimitat i tres dels magistrats del TC han emès un vot particular donant suport al recurs de Junqueras, tal com ja va passar el passat 15 de gener amb el recurs de Jordi Sánchez. 

A la sentència publicada aquest dimarts, el TC conclou que la interlocutòria del Suprem no va vulnerar el dret de Junqueras a exercir les seves funcions representatives, tot i ser diputat electe, segons els requisits que assenyala la Constitució espanyola i també conclou que si Junqueras assistia al ple, hi havia risc de reiteració delictiva. Concretament, la sentència assenyala que “els òrgans judicials han ponderat de manera constitucionalment adequada la concurrència de dades objectives i constatables que permet fonamentar l'existència d'un risc rellevant de reiteració delictiva” per part de Junqueras.

Alhora, el Constitucional també argumenta que la interlocutòria del jutge Llarena era correcte ja que la sortida de Junqueras de la presó d'Estremera i el seu trasllat fins el Parlament, podien provocar "una alteració de la seguretat pública" la magnitud de la qual permet justificar que no es deixés sortir Junqueras de la presó, "malgrat la seva transcendència i singularitat especial en l'ordre parlamentari".

Per últim la sentència afirma que també s'ha de valorar el fet que es el Parlament pogués habilitar els instruments necessaris perquè Junqueras pogués accedir a la condició de diputat, tot i estar en presó preventiva, així com perquè pogués delegar el seu vot si la Mesa no trobava cap motiu per a oposar-s'hi.

 

Vot Particular 

Tot i que el TC ha rebutjat el recurs de Junqueras, la sentència ha tornat a comptar amb el vot particular formulat per tres dels magistrats: Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer. Tots tres magistrats consideren que hagués estat procedent acceptar el recurs d'empara de Junqueras i anul·lar les resolucions perquè el Suprem no va fer un judici de proporcionalitat adequat sobre la petició del líder d'ERC per sortir de la presó per anar al Parlament.

En relació amb els suposats aldarulls que hagués provocat la sortida de la presó de l'exvicepresident, els tres magistrats consideren que “s'adverteix que no sembla haver-se ponderat de manera adequada que en el moment temporal al qual es fitava la sortida del centre penitenciari Junqueras ja no ostentava cap càrrec executiu en la Generalitat i persistia encara l'aplicació de l'article 155 a Catalunya".

 A més, respecte als riscos que es podien derivar del trasllat de Junqueras fins la Cambra catalana, els magistrats “no cal desconèixer la possibilitat de ponderar l'adopció d'altres possibles mesures alternatives o complementàries capaces d'evitar o disminuir aquests riscos”. És més, assegueren que aquestes mesures podien ser revocades en qualsevol moment si, una vegada autoritzat el desplaçament, sorgien indicis d'una actualització del risc de pertorbació de l'ordre públic.