El Tribunal Constitucional ha sentenciat que multar mitjans per publicar entrevistes a candidats en jornada de reflexió no vulnera el dret a la llibertat d'informació i demana als jutges que tinguin en compte que "quan els actes comunicatius" persegueixin captar vots, "podran desautoritzar-se".

Avala així l'adequació a la Carta Magna de l'article 153.1 de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), en resposta al Tribunal Suprem, que li va plantejar els seus dubtes sobre la constitucionalitat d'aquest article, en relació amb el 53 i el 50.4 de la mateixa norma i amb el 34 i el 39 de la llei de premsa i impremta.

Després d'avançar el veredicte fa dues setmanes, el TC ha difós aquest dimecres la sentència en la qual desestima la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada i rebutja que aquests preceptes vulnerin principis com el de seguretat jurídica, de manera que, segons la seva opinió, exigir responsabilitats a un mitjà de comunicació per infringir tals articles no vulnera la llibertat d'expressió.

Un assumpte sense unanimitat

Però l'assumpte no ha aconseguit unanimitat en el tribunal; dos magistrats han fet una sèrie de consideracions a la sentència en un vot concurrent i una tercera ha discrepat de ple amb la decisió i ha emès un vot particular especialment crític. Tots tres estan emmarcats en el sector progressista del tribunal.

El cas analitzat neix d'una multa imposada per la Junta Electoral al director del diari ABC per la publicació d'una entrevista a la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, en la jornada de reflexió prèvia a les eleccions catalanes del 2017.

En la seva sentència, ponència del magistrat Cándido Conde Pumpido, el tribunal entén que el director té el dret de veto sobre el contingut del periòdic i això "fa evident" que exigir-li responsabilitat per les vulneracions de la llei electoral que puguin derivar-se de les informacions publicades en el seu mitjà no trenca "el principi de culpabilitat".

"És la infracció dels seus deures com a director la que funda la sanció i és la seva conducta la que se sanciona", afirma.

Informació difícil de contenir

Discrepa rotundament la magistrada María Luisa Balaguer, que sosté que la responsabilitat de les declaracions d'una candidata no radica "mai" en el mitjà que les recull, sinó en la pròpia candidata, i recorda que la societat ja no és analògica i que en l'actual context d'informació global, cap informació pot contenir-se malgrat la força coercitiva de les normes.

No veu a més "cap explicació lògica" que "s'empri una llei de la dictadura", la llei de premsa i impremta del 1966, "per delimitar el dret fonamental a la llibertat d'informació" i afirma que "una construcció argumentativa d'aquest caire degrada un dret fonamental que és una de les conquestes més essencials de la nostra Constitució".

La sentència majoritària també posa en valor la importància de la jornada de reflexió, dirigida a "crear un marc de serenitat" abans de la votació "perquè en aquesta aflori sense condicionaments la veritable voluntat política de l'elector", i a garantir la igualtat en l'accés als càrrecs públics.

En aquest punt dissenteix una altra vegada Balaguer, contrària que s'anteposi aquest dret a la serenitat al d'informació, que és un dret fonamental.

El tribunal assumeix que les prohibicions recollides en la llei electoral poden caracteritzar-se com un límit a la llibertat d'informació, però els òrgans judicials han de tenir en compte que "quan els actes comunicatius tinguin com a finalitat la captació de sufragis podran desautoritzar-se".

Recorda que la Junta Electoral ja ha dit que no es poden publicar entrevistes a candidats el dia abans de la votació per ser una activitat que no té cabuda en la llibertat d'expressió, però afegeix que és el Tribunal Suprem qui ha de "determinar" si tal publicació "s'orienta, o no, a la captació de sufragis", i en aquest cas estaria prohibit.

La vicepresidenta del TC, Encarnación Roca, i el magistrat Juan Antonio Xiol adverteixen que la interpretació del tribunal sobre les prohibicions de la LOREG podria generar "l'efecte dissuasiu" que "el debat polític estigués absent de l'esfera pública" el dia previ als comicis.

I precisen en el seu vot concurrent que perquè uns fets puguin ser sancionables sense vulnerar la Constitució no n'hi ha prou que tinguin contingut electoral, sinó que han de posar en risc la regularitat del procés electoral o trencar greument la igualtat d'oportunitats de les candidatures. En cas contrari, es vulneraria la llibertat d'informació.

Foto principal: Exterior del Tribunal Constitucional / ACN