El Tribunal Constitucional assegura que es van vulnerar el drets dels senadors del PDeCAT a exercir les seves funcions i per tant declara la nul·litat de l’acord de la Mesa que denegava la constitució d’un grup del PDeCAT al Senat i exigeix que se’ls restableixin els seus drets.

En una sentència feta pública aquest dijous, el Constitucional estima el recurs d'empara que va interposar el senador del PDeCAT Josep Lluís Cleries en el seu nom i nou senadors més en què es reclamava la nul·litat del acords de la Mesa del Senat presos els dies 1 i 4 d’agost del 2016 pels quals es denegava el seu dret a constituir un grup parlamentari català al Senat.

Els magistrats sentencien que s’han “vulnerat” els drets dels senadors del PDeCAT i a exercir les seves funcions representatives i obliguen la Mesa —controlada pel PP— a “restablir” el seu dret de constituir el grup parlamentari.

Persecució política

El portaveu del PDeCAT al Senat, Josep Lluís Cleries, ha assegurat que la negativa de la Mesa a donar grup als seus senadors responia a una “persecució política” pel paper de la seva formació respecte al procés independentista. Segons Cleries, la sentència és “una bufetada” a la Mesa del Senat, que ha actuat com a “executiva del PP” i posa de manifest que durant 11 mesos "s’han vulnerat els drets fonamentals dels senadors del PDeCAT per part de la Mesa del Senat".

A més, el portaveu entén que la constitució del nou grup ha de ser automàtica, amb els quatre senadors del PDeCAT i els sis procedents d'ERC, Bildu, Coalició Canària i Agrupació Socialista Gomera que es van oferir a incloure's en el mateix grup, seguint una pràctica de "préstec" que ja s'ha fet altres vegades, fins i tot per part del PP amb formacions minoritàries.

Per la seva banda, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha assegurat que “ha quedat clar que en democràcia els ciutadans tenen dret a votar a qui vulguin i cap partit –en referència al PP— té dret a silenciar ningú”.

La sentència arriba després que al gener el TC admetés a tràmit el recurs presentat pel PDeCAT en considerar que tenia "especial transcendència constitucional" i perquè "podria tenir unes conseqüències polítiques generals".