La nova ponència sobre l'aplicació de la llei d'amnistia al delicte de malversació de fons públics pel qual es va processar i condemnar als líders polítics independentistes del procés del Tribunal Constitucional rebutja la tesi dels jutges del Suprem, que van decidir no aplicar-la en considerar que els processats van percebre un "benefici personal de caràcter patrimonial". L'esborrany de la nova ponència, avançat per El Español i al qual ha tingut accés El Nacional, el TC indica que la sala penal del Tribunal Suprem es va "excedir" en la seva interpretació d'aquest concepte, ja que per rebutjar amnistiar aquest delicte als encausats, indicava que "les resolucions anteriors apreciaven un estalvi mitjanant l'obtenció de béns i serveis amb càrrec a l'erari" públic. És a dir, el Suprem va dir que hi havia malversació perquè els polítics del procés van obtenir el seu objectiu polític il·legal, la celebració de referèndum, carregant els costos del procés a la hisenda pública. Ara, el TC, considera excessiva aquesta interpretació i que, amb aquesta, l'alt tribunal espanyol "es va apartar de la finalitat de la norma" aprovada pel Congrés, que era amnistiar el delicte de malversació.
El jutge José María Macías, que va redactar el primer esborrany de la ponència avalant la versió del Suprem, escriu en aquest nou esborrant que la interpretació de l'alt tribunal incorre "en un trencament lògic, consistent en aplicar un precepte amb una manifesta falta de sintonia amb el que la mateixa norma pretén, és a dir, fer dir a la norma el que aquesta no diu, ni va voler dir expressament". La ponència assenyala que, quan la llei d'amnistia feia referència als casos en què hi hagués un "benefici personal de caràcter patrimonial" per no considerar-los amnistiables, ho feia només per exceptuar els casos de corrupció, inexistents al procés segons els fets provats de la sentència condemnatòria que el mateix tribunal va dictar l'any 2019.
La nova ponència està oberta a rectificacions i canvis fins al seu debat el pròxim 6 d'octubre, per la qual cosa encara pot patir algunes modificacions. Aquell dia es preveu que el TC doni el seu vistiplau al text, que permetrà amnistiar a Jordi Turull. Però la doctrina favorable del Constitucional a avalar l'amnistia en el seu cas permetrà aplicar-la en els altres condemnats per aquest delicte —Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa—, com també als exiliats: Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.
La llei d'amnistia només volia excloure la corrupció, que no es va provar
El nou text que es debatrà al ple del Constitucional sosté que la llei d'amnistia pretenia "amnistiar, entre altres delictes i precisament, les malversacions que havien quedat fora dels indults i la reforma del Codi Penal" sobre aquest delicte de l'any 2022. I insisteix a dir que la llei pretenia aquesta amnistia "amb l'única excepció dels actes de 'corrupció', és a dir, d'apropiació de diners públics, que no figuraven en el relat de fets provats de la sentència condemnatòria. Aquest era l'únic límit" de l'amnistia, indica màxim organisme d'empara.
En aquest sentit, assegura que "l'apreciació de l'existència d'un 'benefici personal' sobre la base d'una absència de perjudici, però sense un increment patrimonial real i efectiu de l'activitat delictiva, ha de considerar-se un excés en la interpretació de la norma". Macías considera en aquest nou escrit que la interpretació del TS implicava que la norma "fos d'impossible aplicació" en el cas de la malversació al "deixar fora de l'àmbit objectiu de l'amnistia precisament l'única conducta malversadora que la llei pretenia amnistiar".
El text indica que la llei orgànica d'amnistia aprovada pel Congrés inclou en el seu preàmbul i en el seu articulat la previsió que "només podran beneficiar-se de l'amnistia aquells actes en els quals fons públics es destinaren a la preparació, realització i conseqüències de les consultes del 9 de novembre de 2014 i el referèndum de l'1 d'octubre de 2017". Per això, tot i sostenir que "mai s'ha posat en qüestió que efectivament es van cometre delictes de malversació", el Constitucional indica que el concepte "benefici personal de caràcter patrimonial" s'ha de considerar autònom del delicte de malversació tal com figura al Codi Penal i interpretar-lo en relació amb les condemnes i la finalitat de la llei d'amnistia.
"Per tant, l'apreciació de l'existència d'un benefici personal sobre la base d'una absència de perjudici, però sense un increment patrimonial real i efectiu fruit de l'activitat delictiva, s'ha de considerar com un excés en la interpretació" de la llei d'amnistia, conclou el text.