El ple del Tribunal Constitucional ha rebutjat acollir aquest dimarts una queixa del PP en desestimar per majoria el recurs d’empara presentat per quatre diputats populars contra l’acord de l’expresidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, que el novembre de 2021 es va negar a adoptar "mesures addicionals" contra la negativa del govern espanyol a compartir els expedients d’indult corresponents als nou condemnats al judici del Procés. La sentència, que ha tingut el vot particular conjunt de quatre magistrats, constata que la resolució impugnada pels quatre parlamentaris “no va infringir la legalitat parlamentària”, atès que l’executiu espanyol “havia fundat la negativa a lliurar la documentació”, per la qual cosa, “no s’havia de realitzar cap altra gestió”.

Després de la concessió dels indults per part de Pedro Sánchez, quatre diputats del PP van sol·licitar a Batet que prengués mesures contra la decisió del ministeri de Justícia i de la Presidència d’enviar-los “els informes i documents que integraven els expedients d’indult”. L’executiu va argumentar que no podien remetre la informació perquè contenia “dades personals, familiars i socials, a més de dades d’il·lícits penals dels indultats”. Segons el criteri dels recurrents, l’expresidenta Batet va incórrer en “falta de tutela” davant aquesta negativa, en virtut del Reglament del Congrés, cosa que, al seu entendre, “afectava el nucli de la seva funció representativa”.

En la sentència difosa aquest dimarts, la majoria del TC, servint-se de doctrina constitucional, conclou que el reglament del Congrés “no permet deduir el dret dels membres de la cambra a qüestionar la suficiència de la negativa de l’Administració a remetre la informació sol·licitada, reclamant això ulteriors intervencions de la presidència”. Així doncs, Meritxell Batet “no va infringir la legalitat parlamentària ni va afectar el nucli de la funció representativa dels diputats recurrents”.

Els magistrats conservadors Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa han afegit conjuntament un vot particular, entenent que la demanda d’empara s’hauria d’haver acceptat en entendre que la presidència de Batet es va quedar de braços plegats. Consideren que les funcions de la presidència del Congrés “no pot reduir-se a les d’actuar com a simple bústia que rep les peticions d’un i la resposta d’un altre”, sinó que Batet “hauria d’haver analitzat la resposta del govern” i, davant la negativa a proporcionar la informació demanada i “l’absència de raons fundades” que l’avalessin, “hauria d’haver adoptat una posició activa en defensa dels drets dels diputats recurrents”.

En concret, els quatre magistrats creuen que la presidència de la cambra, en virtut de la seva funció essencial de vetllar pel respecte "dels drets de les minories", hauria d’haver enviat un requeriment al govern central “instant-lo a donar satisfacció a la sol·licitud d’informació” o a “modular la resposta en atenció a altres interessos en presència”. Per això, conclouen, es va produir una “lesió” dels drets dels quatre parlamentaris que van recórrer contra la decisió de Batet.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!