El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, i l'exdiputat de la CUP, David Fernàndez, visitaran demà al migdia l'exportaveu de la il·legalitzada Batasuna, Arnaldo Otegi, a la presó de Logronyo.

Tots dos estaran acompanyats per Jesús Egiguren, expresident dels socialistes bascos, que ja ha visitat Otegi aquestes últimes setmanes.

Després de diverses denegacions acumulades durant els últims anys, segons han explicat republicans i cupaires en un comunicat, Institucions Penitenciàries ha autoritzat finalment la visita.

Tot just, poques setmanes abans de l'excarceració d'Otegi, prevista per al pròxim 1 de març. Tant Tardà com Fernàndez formen part de la iniciativa internacional "Free Otegi, Free them all", que recull adhesions de tot el món exigint la seva llibertat.

Una iniciativa que compta amb el suport del premi Nobel de la Pau Desmond Tutu, l'activista Noam Chomsky o l'expresident d'Uruguay Pepe Mujica, entre d'altres.

En l'àmbit català, també han signat la iniciativa personalitats com ara Gabriela Serra de la CUP, l'actriu Montserrat Carulla o el regidor de BCN En Comú, Jaume Asens.

50 minuts de visita

Per Joan Tardà, l'objectiu de la visita està clar: "Es tracta d'un acte de solidaritat política, traslladar-li el missatge que estem al seu costat, d'aquells que defensen el dret a decidir". "Els anys de presó ningú els hi tornarà".

El republicà no només comparteix una complicitat política amb Otegi, sinó també "personal". Tardà recorda amb emoció el seu comiat al 2011 al Congrés dels Diputats quan va fer un al·legat a favor de la llibertat del dirigent de l'esquerra abertzale.

Des de la tribuna d'oradors, va finalitzar amb un "Aupa Arnaldo, ànim Arnaldo!".

La trobada també s'emmarca, però, dins d'un acte de denúncia. "És cruel que s'utilitzi la seva inhabilitació com a venjança política per evitar que pugui capitalitzar de nou l'esquerra abertzale", ha explicat Tardà a El Nacional. I insisteix que Otegi ha estat condemnat pel "seu ideari".

A més, el republicà assegura que s'aprofitarà la visita per recordar quina és la situació dels presos d'ETA i les seves famílies que "pateixen la dispersió".

A la presó des del 2009

El dirigent de l'esquerra abertzale, actualment secretari general de Sortu, roman a la presó des del 13 d'octubre del 2009. La policia el va detenir per ordre del jutge Baltasar Garzón en el marc del cas Bateragune.

L'Audiència Nacional el va condemnar llavors a deu anys de presó per un delicte d'integració en organització terrorista, en intentar reconstruir Batasuna sota la direcció d'ETA. Després el Tribunal Suprem va rebaixar la pena a sis anys i mig, un termini que expirava el 8 d'abril del 2016. La seva sortida, però, s'ha avançat fins a l'1 de març perquè li han descomptat del còmput les vegades que va haver de comparèixer als jutjats com a mesura cautelar.

Otegi sortirà de la presó a primera hora del matí. A la sortida, gent d'ERC l'estarà esperant. Llavors, se n'anirà al seu poble, Elgoibar (Guipúscoa). Allà està previst que s'organitzi a la tarda un acte de rebuda.

El dirigent participarà també en un acte polític de benvinguda que tindrà lloc al Velòdrom d'Anoeta el dia 5. Un escenari emblemàtic en la seva trajectòria política, ja que va ser en aquest pavelló on, el 14 de novembre del 2004, el líder abertzale va presentar una proposta per "treure el conflicte dels carrers" i portar-lo a una taula de diàleg per dirimir-lo "de manera pacífica i democràtica".

Futur d'Otegi

El País Basc celebra eleccions autonòmiques aquest mes d'octubre. Precisament, en un intent de recuperar l'electorat perdut en els comicis generals del 20D, EH Bildu està tantejant Otegi, llavors ja en llibertat, per intentar recuperar l'espai perdut en favor de Podemos i el lehendakari Iñigo Urkullu, del PNB.

De fet, des de la presó, el dirigent ja s'hauria mostrat predisposat a formar part de la candidatura. Cal tenir en compte que ara per ara Sortu s'integra dins d'EH Bildu, i ell n'és el secretari general, figura vacant ara mateix fins a la seva posada en llibertat.

No obstant, Otegi no podria ocupar cap càrrec públic perquè sobre ell recau una condemna d'inhabilitació fins al 28 de febrer del 2021. De fet, l'Audiència Nacional va rebutjar al gener el recurs que els seus advocats van presentar en contra d'aquesta decisió judicial.

Foto: Sergi Alcàzar