Si habitualment el Senat és un organisme amb poca activitat i poc decisiva, en aquesta breu legislatura ha romàs pràcticament inactiu: no ha tingut més activitat parlamentària que la celebració d'un únic Ple, aquest mes de setembre.

El Senat es va constituir el 21 de maig després de les eleccions generals d'abril, però tot va quedar en suspens en espera que avancessin les negociacions perquè el Congrés elegís un president del govern espanyol, cosa que no ha succeït.

Com el 2016, les Corts es dissolen cinc mesos després de les eleccions per falta de Govern, però aquest any hi ha hagut encara menys activitat que llavors en haver-hi al mig les vacances d'estiu. Si llavors, de gener a abril, el Senat va celebrar quatre Plens ordinaris, aquesta vegada només n'ha organitzat un el passat dia 10 de setembre.

Tampoc no han tingut cap activitat les comissions, que van ser constituïdes el 31 de juliol. Van quedar organitzades poc abans de les vacances per començar a treballar al setembre, però no han estat convocades per a cap debat ni compareixença aquest mes.

Des de dimarts vinent, tant el Senat com el Congrés quedaran dissolts i només romandrà activa la Diputació Permanent, formada per 37 senadors i altres tants suplents que mantindran el càrrec i la nòmina. Els altres senadors deixaran de ser parlamentaris, però la immensa majoria tornarà a ser candidat a les eleccions, perquè els partits no planegen gaires canvis en les seves llistes, en tractar-se d'una repetició de comicis.

Pagament d'indemnitzacions

Ja que deixaran de cobrar sou, podran sol·licitar el que es denomina indemnització de transició, amb la qual es compensa el període sense ingressos entre una legislatura i la següent. Es tracta d'una paga que ascendeix a 154,54 euros per dia, des de la dissolució del Senat fins al dia previ a les eleccions, 47 dies, 7.263 euros en total. Els qui aconsegueixin escó tornaran a generar sou el mateix 10 de novembre i cobrar-lo quan prenguin possessió del post.

Aquesta indemnització es cobra a cada dissolució de les Corts així que aquest any es paga dues vegades. Quan es van convocar les eleccions d'abril, la immensa majoria dels senadors amb dret a aquesta indemnització la van demanar, només vuit van renunciar-hi. Van cobrar llavors 8.822 euros (aquesta vegada cobren menys perquè la llei escurça de 54 a 47 dies el termini per celebrar eleccions en cas de repetició).

Pres amb escó, però fora de les sessions

Les poques notícies que ha generat la Cambra Alta en aquests mesos no tenen a veure per tant amb l'activitat parlamentària. Va tenir el seu protagonisme en constituir-se el Senat el dirigent d'ERC Raül Romeva, en presó preventiva pel judici del procés però que va obtenir escó en les eleccions i va tenir permís per anar al Senat a prendre possessió del càrrec.

La presidència de la Cambra també ha estat notícia, primer perquè el PSOE va voler donar el càrrec al líder del PSC Miquel Iceta. Havia per a això d'elegir-lo senador autonòmic en el Parlament de Catalunya però els partits independentistes van votar en contra i van frustrar la idea. Aquest post de senador l'havia deixat vacant José Montilla, que va dimitir, i està encara sense cobrir.

El president del Senat elegit al final va ser Manuel Cruz, membre del PSC i catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona, que s'ha vist embolicat en certa polèmica per un manual de filosofia que inclou paràgrafs d'altres autors. Cruz ha negat que es tracti de cap forma de plagi, i ha argumentat que és un llibre per a estudiants, i l'oposició ha deixat passar l'assumpte.

El líder de l'oposició, Javier Maroto, també ha estat notícia. Maroto era vicesecretari d'Organització del PP amb Pablo Casado però no va aconseguir escó al Congrés a les eleccions d'abril. Tanmateix, el partit li va reservar un post de senador autonòmic per Castella i Lleó i per a això va haver d'empadronar-se a Segòvia. Va entrar així a la Cambra Alta i va ser elegit portaveu del PP. Però el seu empadronament, i la conseqüent validesa de la seva designació, han estat qüestionats.