El Tribunal Suprem ha arxivat una querella de VOX i tres denúncies interposades per Manos Limpias i dos particulars contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el Consell de Ministres per l'entrada massiva de persones a Ceuta, la majoria ciutadans magrebins, el juliol passat i les seves conseqüències posteriors. Els acusen dels delictes de prevaricació administrativa i desistiment de funcions. A més de Sánchez també acusen, especialment, els ministres d'Interior, Defensa i Sanitat, Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles i Mónica García, respectivament. En la resolució, notificada aquest dimecres, el tribunal exposa que acorda l'arxivament de les actuacions "en no disposar de prou elements que justifiquin dirigir ara un procediment contra les persones querellades i denunciades". Indica que les diferents qualificacions formulades no dispensen de concretar la intervenció de cada denunciat.
"Els documents i informacions recollides en els escrits posen de manifest la necessitat d'examinar el succeït, però no permeten traslladar, en aquest moment, la responsabilitat del succeït a totes les persones aforades que són denunciades pel querellant i els denunciants", sosté la sala penal del Suprem. Això no obstant, la magistrada Carmen Lamela, com a ponent del tribunal, explica que això no implica una declaració definitiva d'atipicitat dels fets ni d'inexistència de responsabilitat penal dels denunciats o querellats.
Derivat de l'Audiència Nacional
En aquest sentit, el tribunal precisa que si de la investigació que dirigeix la titular del jutjat d'instrucció 3 de l'Audiència Nacional, María Tardón, sobre els fets denunciats per la crisi de Ceuta, es desprenen dades objectives que permetin individualitzar una participació penalment rellevant d'alguna persona aforada, podria investigar-ho. Primer, recorda, correspondrà a la instructora, previ informe del Ministeri Fiscal, elevar a aquesta sala una exposició raonada perquè resolgui sobre la seva competència i la incoació del procediment. Això no obstant, la jutgessa Tardón va admetre l'Advocacia de l'Estat com a acusació en el procediment.
Ara com ara, el Suprem afirma que Vox considera que determinades autoritats espanyoles tenen responsabilitat en els fets. "Tanmateix, les dades aportades, com ara les alertes, les comunicacions amb Presidència, les manifestacions sobre la informació del CNI i la insuficiència que s'atribueix al dispositiu, han d'examinar-se atenent el seu contingut, als seus destinataris efectius i a les actuacions que van seguir a la seva recepció", assegura.
L'alt tribunal sosté que "els escrits no aporten un enllaç individualitzat suficient entre cada aforat i les decisions o omissions que es denuncien". I afegeix: "Es requereix determinar qui va disposar de la informació rellevant, quines decisions va adoptar, quins mitjans van estar efectivament al seu abast i quina intervenció va tenir en el desenvolupament dels esdeveniments. La mateixa sol·licitud d'identificar al comandament que va ordenar obrir la porta del pati posa de manifest que hi ha encara aspectes rellevants de l'actuació operativa i de la cadena de decisió sense esclarir. La vinculació dels aforats se sosté principalment en les seves funcions, sense una concreció suficient de la seva participació personal, activa o omissible".
El Suprem també admet que "l'existència d'una altra investigació no impedeix per si sola l'exercici d'una acció directa contra un aforat, ni la falta d'exposició raonada constitueix un obstacle absolut per a la seva admissió. Això no obstant, l'esment d'autoritats aforades tampoc determina el trasllat íntegre d'una causa que se segueix davant l'òrgan competent". I conclou: "No es disposa ara d'una base individualitzada suficient per a accedir a la inhibició sol·licitada o iniciar una instrucció paral·lela davant aquesta sala".