El Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit les querelles contra el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, formulades per Vox i pel sindicat Solidaridad, vinculat al partit d’extrema dreta, per l’actuació policial desplegada arran de les concentracions ultra del novembre del 2023 a les proximitats de la seu del PSOE al carrer Ferraz. Vox acusava Grande-Marlaska d’un delicte de prevaricació i de delictes comesos pels funcionaris públics contra altres drets individuals i el sindicat ampliava la llista al delicte de tortura, contra la integritat moral i de lesions lleus. Les querelles es dirigien també contra el delegat del govern espanyol a Madrid, Francisco Martín Aguirre i, en el cas del sindicat, contra agents de policia. En aquests dos casos, el Suprem s’ha declarat no competent per decidir sobre aquestes perquè els querellats no són aforats.
La Sala Penal del Suprem argumenta que els querellants “no aporten cap indici o principi de prova” que doni suport a la denúncia que l’actuació policial obeís a una “ordre amb motivació política” feta pel ministre de l’interior. Així mateix, el tribunal sosté que no es pot imputar responsabilitat penal a Fernando Grande-Marlaska per ser el màxim responsable del Ministeri de l’Interior, del qual depèn el Cos Nacional de Policia, “sense cap dada o cap circumstància que permeti afirmar que va conèixer els detalls de la concentració que s’estava produint i/o va donar instruccions sobre la manera com havien d’actuar els agents policials”.
El Suprem ha acordat la inadmissió de les querelles sense valorar si l’actuació policial “va ser o no abusiva o desproporcionada” ni realitzar consideracions sobre “si a la querella i en els vídeos es pot, realment, apreciar o no aquest caràcter injustificat o il·legítim amb què es titlla la intervenció policial”. La decisió de la Sala va en el mateix sentit que havia demanat la Fiscalia.
Vox va denunciar la intervenció policial del 6 de novembre
En la seva querella, Vox denunciava la intervenció policial del dilluns 6 de novembre, un dia en el qual agents antiavalots van llençar gasos lacrimògens, pilotes de goma i pots de fum en una protesta que es va saldar amb tres detinguts per desobediència i atemptat contra l'autoritat. En l'escrit, el partit d'extrema dreta argumentava que la policia “va començar a dissoldre els congregats amb violència i agressivitat” i “colpejant amb les porres les persones de manera indiscriminada” quan la concentració “discorria amb tota normalitat”. La formació ultra al·legava que aquesta actuació no havia tingut “cap justificació legal” i sostenia que "l'excés de violència i la persecució emprada per la policia” obeïa a “instruccions amb motivacions polítiques per espantar i dissuadir els ciutadans d'anar a protestar davant de la seu del PSOE”.