El Tribunal Suprem ha rebutjat que en una família monoparental, la mare o el pare pugui gaudir d'un permís doble pel naixement i la cura del menor, en substitució del permís de l'altre progenitor. Una sentència que marca doctrina davant la disparitat de resolucions judicials prèvies. L'alt tribunal estima el recurs en entendre que és el legislador el responsable en exclusiva del règim de prestacions de la Seguretat Social i recorda a més que, en reformar recentment la llei de l'avortament, es va rebutjar al Senat "per aclaparadora majoria" una esmena que buscava precisament que les mares solteres poguessin acumular tots dos permisos. No obstant això, la decisió no ha estat unànime i compta amb un vot particular discrepant. 

En una resolució feta pública aquest dimecres, el Suprem respon a un recurs de cassació presentat per la Fiscalia, després que el Tribunal Superior de Justícia Basc condemnés a la Seguretat Social i reconegués a una mare soltera el seu dret a vuit setmanes addicionals de permís. A més, d'un degoteig de sentències que estaven permetent a les mares solteres ampliar la prestació de maternitat de 16 setmanes, a 24 o fins i tot 32 setmanes. 

L'argumentació del Suprem 

Segons els magistrats, confirmar aquest permís doble per famílies monoparentals suposaria crear una prestació contributiva nova que perjudicaria la resta de treballadors, que haurien de suportar una duració més llarga de la suspensió del contracte que preveu, de manera expressa, la llei. "Una intervenció de tal calibre dista molt del que l'organització constitucional de l'Estat encomana als jutges i tribunals", exposa el tribunal. En aquesta línia, assenyalen que "la seva funció és l'aplicació i interpretació de la norma, però no la creació del dret".

Així mateix, la resolució recull que cap normativa europea o tractat internacional obliga l'Estat espanyol a reconèixer aquest dret i que, rebutjar aquest permís doble per famílies monoparentals, tampoc va en contra de la regulació actual. De fet, argumenten que, encara que apliquin la perspectiva de gènere, no es tracta d'una situació de discriminació, sinó que és "un eventual dèficit de protecció concret volgut i consentit pel legislador".

Un vot en contra

Un dels magistrats, Ignacio García-Perrote, s'ha posicionat en contra de la resolució en considerar que l'interès del menor és "d'obligada consideració primordial". "L'afectada és dona, la mare biològica, i consta que és l'única progenitora. La sentència no conté justificació ni cap raonament de per què en el present cas s'aparta de la doctrina establerta per la nostra sala", apunta.