El Tribunal Suprem jutjarà Joan Josep Nuet, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, el 24 i 25 de març  per un presumpte delicte de desobediència reiterada. El seu cas es remunta al 2017 quan era secretari tercer de la mesa del Parlament per l'amalgama de partits Catalunya Sí Que es Pot, que va abandonar el 2019 per unir-se a les files dels republicans.  

Nuet ha rebut aquest dijous la citació del Suprem, segons ha anunciat a Twitter. "La fiscalia i l'advocacia de l’Estat m’acusen de desobediència reiterada i demanen la meva inhabilitació i multa, l’acusació particular fins i tot presó", ha assenyalat el diputat.

Resolucions a favor de la independència 

El Tribunal Suprem el jutjarà per haver facilitat resolucions a favor de la independència. Davant el judici Nuet ha assegurat que el seu "ànim és ferm" alhora que ha afegit: "La lluita per la llibertat, llarga", ha indicat.

Es dona el cas que els seus companys de la mesa en aquell moment ja van ser jutjats el  21,22 i 24 de juliol pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ara bé, en el cas de Nuet el seu judici l'ha assumit el Suprem, ja que, com a diputat del Congrés, té la condició d'aforat. 

Pel que fa als altres membres de la mesa de Parlament,  Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Anna Simó i Lluís Corominas, van ser condemnats el passat mes d'octubre a vint mesos d'inhabilitació especial per càrrec electe i a pagar una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència.

judici mesa parlament tsjc EFEEls membres de la mesa del Parlament durant el seu judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) / EFE

En concret, se'ls va penar pels decrets que el Parlament de Catalunya va aprovar el 27 d'octubre i el 3 de novembre del 2015. Aquests van ser anul·lats pel Tribunal Constitucional, però, finalment, van ser aprovats per aquesta cambra. En aquestes resolucions s'afirmava: "l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república independent". Per aquests mateixos fets també serà jutjat Nuet.  En el cas de Mireia Boya (CUP), que també formava part d'aquesta institució, va ser absolta perquè és l'única que no va ser advertida pel Suprem. 

La llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va ser condemnada el 14 d'octubre del 2019 a onze anys i mig de presó per ser autora dels delictes de sedició i malversació de fons. 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat