El Tribunal Suprem ha declarat que no és competent per a conèixer de la demanda de protecció del dret a l'honor presentada per l’exjutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón contra la diputada de Podemos Ione Belarra, segons ha comunicat el tribunal aquest divendres. García-Castellón sosté que la Belarra va vulnerar el seu dret a l'honor en publicar dos missatges en el seu compte de la xarxa social X (abans Twitter) en qualificar-lo de “corrupte”, just quan es va jubilar, i va afegir-hi que ”havia protegit el PP i per seguir als adversaris polítics de la dreta, és corrupció, amb condemna o sense”.
L’exmagistrat reclamava 240.000 euros a la diputada morada, i inicialment el Suprem va admetre la demanda l’octubre passat. Ara la sala civil del Suprem convida l’exjutge a presentar la demanda en un jutjat de Primera Instància de Madrid perquè considera que les declaracions de Belarra contenen opinions que tenen relació amb l'activitat de la demandada com a dirigent política i diputada, però que "no han estat realitzades pròpiament en l'exercici del seu càrrec de diputada". És a dir, no són fets emmarcables en el seu aforament davant el Suprem.
Sense condició pública
El Tribunal Suprem exposa que basa la seva decisió amb base a la seva pròpia jurisprudència, la del Tribunal Constitucional, del Tribunal Europeu de Drets Humans, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que defensa la llibertat d'expressió en l'àmbit polític. I raona: "Les manifestacions contenen desqualificacions al jutge demandant publicades en el moment de la seva jubilació, van ser realitzades en el compte de la qual la demandada és titular en una xarxa social i no són una reproducció d'un acte parlamentari ni concorre una connexió prolongada per literalitat o en estreta o acreditada connexió amb un acte parlamentari."
Hi afegeix que en anteriors i recents resolucions la sala civil del Tribunal Suprem va conèixer de demandes de protecció del dret a l'honor interposades enfront de ministres, i que les circumstàncies eren distintes i justificaven la competència de la sala: "El demandat o la demandada continuava ostentant la condició pública que justificava el seu aforament i l'acció es referia a manifestacions realitzades pel ministre o la ministra demandats en l'acompliment de les seves funcions públiques, bé perquè constituïen l'expressió pública de la política desenvolupada pel seu respectiu ministeri o perquè havien estat realitzades en actes públics als quals havien acudit en la seva qualitat de ministres."