El Tribunal Suprem ha descartat aquest dimecres elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el reial decret de regularització d'immigrants. La Sala Tercera de l'alt tribunal ha desestimat adoptar les mesures cautelars sol·licitades pels governs d'Aragó i el País Valencià, que exigien suspendre la norma. Ja el passat maig, la Sala Contenciosa Administrativa va acordar que no frenaria la regularització, mesura cautelar demanada per Hazte Oír, Asociación por la Reconciliación y la Verdad Histórica, Libertad y Justicia, Vox i la Comunitat de Madrid.
El Suprem va incidir en "l'interès públic" i el "substrat humà" en la seva decisió de no suspendre de forma cautelar la regularització. "Tal interès públic se sustenta en diferents justificacions (de caràcter humanitari i de respecte als drets humans amb especial èmfasi en la protecció dels menors, de caràcter econòmic, caràcter demogràfic, caràcter cultural i social, etc.)", va indicar. Els magistrats van afegir que aquest interès públic "es contrau, en essència, a permetre la plena integració d'aquelles persones que no poden accedir a una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals".
"La incorporació plena al sistema administratiu i econòmic enforteix la Seguretat Social, millora la recaptació tributària i contribueix a un mercat laboral més transparent i eficient; cosa que també permet garantir a les persones estrangeres l'exercici efectiu dels seus drets i prevenir situacions d'explotació laboral", van sostenir els magistrats.
El tribunal va expressar que "també resultarien afectats interessos de tercers, com són les pròpies persones sol·licitants de les autoritzacions, per tal com que la suspensió sol·licitada els determinaria a seguir en la situació d'irregularitat administrativa, pugnant amb l'interès públic perseguit, amb tot el que això comporta, humana, social i econòmicament".
Catalunya lidera la regularització extraordinària d'immigrants amb més de 257.000 sol·licituds
La setmana passada va acabar el termini per presentar les sol·licituds de regularització i, en total, a tot l'Estat, se n'han registrat 1.174.978. És més del doble de l'estimació inicial que es va fer quan es va aprovar aquesta regularització extraordinària, que dona als immigrants el dret a viure i treballar a l'Estat; no es tracta d'una nacionalització que, per exemple, atorgui el dret a votar.
Catalunya és l’autonomia que concentra més peticions de la regularització extraordinària d’immigrants amb 257.000 sol·licituds; per davant de la Comunitat de Madrid, amb 202.000; el País Valencià, amb 167.000; i Andalusia, amb 161.000. De les 257.000 sol·licituds a Catalunya, Barcelona és la demarcació amb més peticions de regularització, amb 192.195, seguida de Tarragona (27.214), Girona (22.701) i Lleida (15.492). Pel que fa a les demarcacions de tot l'Estat, és Madrid la que està al capdavant amb el 17,23% de les sol·licituds sol·licitades, només una mica per davant del 16,36% registrat a Barcelona; per davant de València (6,38%), Alacant (6,23%) i Múrcia (3,85%).