Condemna ferma contra l'exlíder de Vox a Lleida José Antonio Ortíz Cambray per abusar sexualment de dues persones amb discapacitat. La sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat avui la condemna a 14 anys i tres mesos de presó a José Antonio Ortíz per un delicte continuat d'abús sexual a una persona amb discapacitat, dos delictes continuats de corrupció a dues persones amb discapacitat i un delicte de pornografia amb utilització de persona amb discapacitat. Els fets declarats provats recullen que, aprofitant-se de la discapacitat que patien les seves dues víctimes, les quals coneixia, i amb ànim de satisfer els seus desitjos sexuals, el condemnat els va oferir a través de WhatsApp mantenir contactes a canvi de diners, l'any 2019. Una d'elles va accedir en diverses ocasions als seus oferiments —tocaments i abusos—, pels quals va cobrar entre 5, 10 i 20 euros. El condemnat també va plantejar a l'altra, amb una disminució mental lleu, mantenir idèntiques trobades sexuals, recordant-lo que "com millor ho fes més cobraria". Aquesta segona persona va rebutjar els seus oferiments, encara que va accedir a enviar-li fotos i vídeos íntims pels quals va cobrar diners. Segons els fets provats, el condemnat ho va intentar amb una tercera persona amb discapacitat, que va rebutjar les seves pretensions.
El tribunal ha desestimat el recurs de cassació interposat per l'exlíder del partit ultra contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va confirmar la dictada per l'Audiència Provincial de Lleida, que va imposar a Ortiz, a més de l'esmentada pena de 14 anys i 3 mesos de presó, el pagament d'una indemnització, en concepte de responsabilitat civil, de 15.000 a una de les víctimes i de 5.000 euros a altra. En la sentència, el Suprem afirma que queda acreditat que el recurrent va abusar de la discapacitat psíquica de les víctimes, en contra del que sosté en el recurs. Així, subratlla que el patiment psíquic de les víctimes "està recolzat per una prova concloent" i, a més, que del relat flueix "l'aprofitament –abús- d'aquesta circumstància que permet caracteritzar les víctimes com a vulnerables o necessitades d'especial protecció".
Minusvalidesa
El tribunal afegeix que la sentència recorreguda no nega la capacitat d'autodeterminació sexual de les víctimes dins dels condicionants derivats de la seva afectació psíquica, sinó que senzillament constata que "es va abusar de la seva minusvalidesa mental de forma conscient per incidir en el seu desenvolupament". El Suprem explica que el fet que no hi hagi un trauma emocional dels fets no desvirtua la tipicitat, ja que això pot ser també "confirmació que, en efecte, les víctimes necessiten especial protecció per la seva dificultat per ponderar el significat de les conductes que els va impulsar l'acusat, valent-se de la desinhibició vinculada a la seva discapacitat de què es va aprofitar l'acusat que buscava precisament persones amb aquestes característiques; no a d'altres. És més, a més mancances psíquiques probablement l'impacte emocional serà menor, la qual cosa no significa que l'antijuridicitat desaparegui; abans bé, al contrari".
La sentència es refereix a "la diferència d'edat, i la manera en què l'acusat va anar guanyant-se la voluntat de les víctimes, manipulant-les amb l'esquer de l'oferiment i lliurament de petites quantitats de diners, aprofitant la seva immaduresa psíquica que els impedia captar o discernir la significació i connotacions socials de les accions de tracte carnal per preu, en un cas, o d'accedir per quantitats irrisòries a deixar el propi cos per a l'elaboració d'imatges pornografies, a les quals van ser empesos per l'ara recurrent". En relació amb l'al·legat del recurs que atribueix una actitud d'assetjament d'una de les víctimes a l'acusat, el tribunal recorda que va tenir una rotunda resposta en la sentència d'instància, de la que es va fer ressò la recorreguda, en rebutjar la "coacció" de la víctima a l'acusat, així com la planificació per enfonsar-la políticament. L'acusat va estar en presó preventiva abans del judici.