La sala segona del Tribunal Suprem ha citat ja per escrit l’exconseller de Presidència i diputat de CDC al Congrés Francesc Homs a declarar en qualitat d’investigat el dia 19 de setembre a les 11 del matí, arran de la causa que se segueix contra ell per la consulta del 9-N, segons ha pogut saber El Nacional.

El Suprem el crida a declarar com a investigat sense esperar a demanar el suplicatori al Congrés i adverteix el diputat, com es faria en una citació ordinària, que en cas que no comparegui ni al·legui “justa causa que li ho impedeixi”, "l'ordre de citació podria convertir-se en ordre de detenció".

La cèdula, que va ser emesa pel Suprem el passat dia 5, ha arribat avui al seu destinatari.

Declaració voluntària

La citació ha sorprès la defensa de l’exconseller, que esperava que el Suprem, abans de fer aquest pas, plantejaria a Homs la possibilitat de declarar voluntàriament, tal com preveu l’article 118bis de la llei d’Enjudiciament Criminal.

Aquesta via, utilitzada en altres casos que afecten parlamentaris com per exemple van fer els expresidents d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán en el cas dels ERO, permet comparèixer amb els mateixos drets que un investigat però sense haver estat imputat.

La investigació del 9-N, pel que afecta Homs, es troba en mans del Suprem per la condició d’aforat del diputat de CDC. Segons l’article 71.2 de la Constitució, els diputats i senadors disposen d’immunitat, només podran ser detinguts en cas de flagrant delicte i “no podran ser inculpats ni processats sense prèvia autorització de la cambra respectiva”.

Informe jurídic

No obstant això, atès que la citació del Suprem i la condició d’investigat arriben abans que s'hagi demanat el suplicatori al Congrés, Homs demanarà formalment a la Mesa del Congrés un informe jurídic sobre quins són els seus drets com a diputat. Igualment, la seva defensa reclamarà aclariments al Suprem.

L’exconseller ja va comparèixer voluntàriament el passat 7 de març davant del TSJC. Posteriorment, el mes de maig, la fiscalia va demanar al Suprem que l’investigués arran de la seva intervenció en la consulta del 9-N, pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Els mateixos s’imputaven a l’expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, i l'exconsellera Irene Rigau. Aquesta setmana, però, la Fiscalia ha renunciat a acusar Mas, Ortega i Rigau del delicte de malversació.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat