El partit Moviment Sumar, que va fundar Yolanda Díaz i és ara un dels impulsors del Front Ampli per a les eleccions generals del 29N, ja ha triat la seva cap de cartell per a representar-los dins de la coalició de les esquerres. Es tracta de Verónica Barbero, que és la portaveu de Sumar al Congrés dels Diputats i és la dirigent de la formació juntament amb Rosa Martínez des que Yolanda Díaz va fer un pas al costat en l'àmbit orgànic per a centrar-se només en els seus càrrecs institucionals al govern espanyol. El partit ha anunciat aquest divendres que Barbero ha obtingut el suport del 98% de la seva militància després d'una elecció interna "amb discreció i sense alçar la veu".
Aquest dijous, Barbero va assegurar que les esquerres seran "més" i aniran "juntes" a les eleccions del 29 de novembre. També va afirmar que les diferents forces que conformen el Front Ampli triaran el seu candidat o candidata a la presidència del Govern en un "curtíssim termini". "Fa molts anys que treballem precisament perquè aquesta unitat, més enllà de ser una unitat per a aquest procés electoral, sigui una unitat de mitjà i llarg termini", ha assenyalat en declaracions des de Vigo, on ha participat en un acte de partit en l'àmbit local. Barbero ha defensat que "l'esquerra no pot estar cada quatre anys mirant-se per sobre de l'espatlla" i ha advocat per construir un espai amb vocació majoritària i de govern.
Respecte a les negociacions per a definir la cap de llista i el lideratge del projecte, Barbero ha optat per la discreció i el treball intern lluny del soroll mediàtic. "Nosaltres des de Moviment Sumar apaguem micròfons i encenem telèfons", ha comentat en una compareixença en la qual ha indicat que aquestes reserves ajuden a "construir una taula en la qual tothom se senti a gust". En tot cas, ha pronosticat que l'acord per a triar "la millor" candidata possible és "qüestió de curtíssim termini".
Moviment Sumar és un dels partits que integren per ara el Front Ampli, juntament amb Esquerra Unida, els Comuns i Más Madrid. La coalició aspira a unir també Podem i la resta d'esquerres amb implantació territorial, com Compromís, la Chunta Aragonesista o el Més balear, com va passar el 2023, quan totes elles van concórrer a les eleccions sota el paraigua del projecte de Yolanda Díaz. Ara, Díaz ha anunciat la seva renúncia i l'espai polític està disgregat després de les pugnes i enfrontaments entre Sumar i Podem durant la legislatura i sense un líder clar.
Durant aquestes setmanes després de l'anunci de l'avançament electoral per part de Pedro Sánchez, els partits a l'esquerra del PSOE s'estan preparant per a les urnes i articulant les llistes i candidats. El nom que pren més força per liderar l'espai és, per ara, Ada Colau. L'exalcaldessa de Barcelona té el suport dels seus, Comuns, i de Más Madrid, que ha acceptat en detriment de Mónica García a canvi de tenir el lideratge de la llista madrilenya. No obstant això, Podem té la seva agenda pròpia, vol situar Irene Montero com a número u i demana que se celebrin unes primàries obertes com a condició per entrar al Front Ampli. Compromís, Cha i Més també es mostren reticents a diluir-se en la coalició d'esquerres.
Aquests dies havien sonat diversos noms per liderar l'espai, com el del ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, un perfil molt valorat que va participar en el primer Podem i després Díaz va recuperar el 2023. Ell, però, s'ha descartat. Durant mesos, fins i tot es va especular amb la figura del cap de llista d'ERC, Gabriel Rufián, que va maniobrar juntament amb el madrileny Emilio Delgado per intentar aliar d'alguna manera les esquerres estatals i les sobiranistes per maximitzar les seves possibilitats davant l'auge dretà que auguren les enquestes. ERC, però, s'ha mostrat sempre reticent i situa Rufián novament com a candidat de la seva marca.